diumenge, 23 de febrer de 2014

En la pols de l'aire



Dibuix: Carme Rosanas.



Disseny d'Helena Bonals.


  

Sovint ho penso.

L’amor és com aquesta cançó

que ara escoltes.

És com tu i és com jo.

El veus passar,

saps que és aquí,

llunyà i dolorós alhora,

i no el pots haver,

però és dolcíssim

en la pols de l’aire. 


Jordi DORCA




La pols de l'aire s'eleva, 

però prové de les nostres passes, 

del nostre passat ple de teranyines.

L'amor no el pots haver en el poema, 

però tampoc fora d'ell. 

Només és present per uns instants

quan la moneda cau de gairell.  


Helena BONALS




Sovint ho sento.

L'amor, endins,

el respirem sempre, en la pols  de l'aire.


Esmicolat  en mil bocins,

proper  i llunyà  alhora,

dolorós i dolcíssim, tot  en u.

El respirem sempre, en la pols de l'aire.


Cau la moneda i giravolta rabent.

La impulso,  (com qui fa estrafolla)

només perquè l'amor perduri.


Carme ROSANAS













diumenge, 16 de febrer de 2014

Toscana










No sóc una cascada d'aigua salvatge, 
ni una muntanya nevada exuberant. 
Vull ser més aviat 
com la Toscana italiana,
feta de turons, camps i arbres, 
el paisatge més bell del món.  

Helena BONALS





No sóc el paisatge més bell, 
no podré ser mai la Toscana. 
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges, 
que viu i salta i canta i enamora. 
Transparent un dia i enfangat un altre. 
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera. 

Carme ROSANAS




La bellesa és repartida, 
però sol ser a l'interior, 
encara que això
no es dugui gens. 
Tampoc ven la poesia. 
A mi m'agrada de ser 
arrossegada a la teva llera.  

Helena BONALS




Imatge manllevada d'ací.



diumenge, 9 de febrer de 2014

Listz









Són mans exhaustes,
de Listz, que encara sagnen
d'amors i rauxa. 

Jordi DORCA




Són ulls cansats,
els meus, de tants miratges.
Però encara brillen.

Helena BONALS



Són tecles alegres
de piano, que avui dansen
per tu i per mi.

Consol AREÑAS



És com la música
el lleu sospir etern
que mai s'escolta. 

Joana NAVARRO



Dits damunt tecles
del cor negre i blanc
melangia 

Elfreelang



Les mans exhaustes
renoven l'energia
creació i rauxa.

Carme ROSANAS



Amb els ulls clucs
t'aprenc de cor la pell
i vibro amb tu. 

Sílvia 



Premem les tecles
i canta el vell piano.
Sospirs de lluna. 

Roser ALGUÉ



Les mans sensibles
sobre la pell d'ivori
que m'acaronen.  

Glòria BOSCH




diumenge, 2 de febrer de 2014

Paraules sota l'ala








Obre les ales
ocell que sembres versos. 
Els mots floreixen.  

NOVES FLORS





Reté les ales,
planeja ran de terra. 
Que els mots perdurin. 

Helena BONALS



A vol obert, 
t'intuisc ben proper
del blau llunyà. 

Joana NAVARRO




Ales màgiques
escampen il·lusions, 
bategant somnis. 

PAPALLONA BLAVA




Vola i sembra
ocell en llibertat, 
mots que ens uneixin. 

Carme ROSANAS




Les ales al vent
aletegen amb força 
sota el cel blau.  

Francesc PUIGCARBÓ





Vol d'ocellades
sota un cel blau de somni. 
Un bell poema!

Roser ALGUÉ




Era el teu nom 
que es brodava en el vent. 
Un bec ho deia. 

CANTIRETA
  




Dibuix: Carme Rosanas.