dimecres, 11 de maig de 2016

Per molts anys, Olga







No sento veus ni olors, l'entrada és adormida
i el mirall reflecteix la penombra d'un fons
sense límits ni vida. 
A través del mirall veig uns ulls que em conviden;
accepto, sense por. Immòbil, passo el glaç, 
travesso el meu cristall i avanço a poc a poc
per l'ampla solitud d'un camí interior. 

Olga Xirinacs







(del llilbre La pluja sobre els palaus, 1990)