No s'estroncava
el teu cant cap vegada,
plorós i màgic.
Jordi DORCA
Lentes, les notes,
com un plugim d'unísons
ens delectaven.
Joana NAVARRO
Suau sona la trompeta,
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya,
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra,
es frena i surt, enganxant-se
una i altra vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós.
Miles ho domina tot.
Mentre escampa amb saviesa les notes,
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui escriu també.
Diguéssim que està sonant
You don't know what love is
del mestre Miles Davis.
Francesc PUIGCARBÓ
Música en somnis,
les notes em bressolen.
So de trompeta.
Roser ALGUÉ
Plorós i màgic
em diu la nostra història
a cada nota.
Carme ROSANAS
Sense tu, la nit.
La música m'ho diu,
amb veu llunyana.
PAPALLONA BLAVA
Imatge manllevada d'ací.
Em sembla que ho passareu molt bé per aquí jugant amb les paraules, però a mi la poesia no em diu res, ni m'animaria a participar, així que, si no et fa res, jo em quedaré a l'Adverbia, aprenent nou vocabulari.
ResponEliminaGràcies, moltes gràcies, Xexu; sempre seràs benvingut a tot arreu.
ResponEliminaEl teu haikú, fa que se senti la música del cant plorós i màgic i que s'arrapa a l'estómac...
ResponEliminaM'hauré de posar una mica de música, a veure si m'arrenca un haikú de continuació.
Lentes, les notes,
ResponEliminacom un plugim d'unísons
ens delectaven.
Molt bonic, Jordi
hola passo a visitar-te , tornaré....
ResponEliminaFelicitats per aquest nou espai de poemes, Jordi. Un lloc molt grat de visitar i on les paraules són música.
ResponEliminaEl cant/plor que no s'estronca, sí que és màgic. Amb el sentiment habitual dels teus poemes.
ResponEliminaAquest cant surt de l'ànima, preciós!
ResponEliminaUn cant plorós que no s'estronca ha de ser més que preciós!
ResponEliminaBé, se t'ha girat més feina. Segur que gaudiràs molt del blog
ResponEliminame l'apunto. Curiós, fa anys vaig dedicar un poema a Miles Davis....
ResponEliminahttp://anoarra.blogspot.com.es/2011/08/suau-sona.html
Entre stone and stone
ResponEliminaha passat una estona...
d'una "manera silenciosa".
Fita
No circulo masso pels blogs, la vida gira a una velocitat que em costa controlar. Però avui, trobo un nou lloc, de gran bellesa.
ResponEliminaQue la màgia perduri!!!
oració en rotllana.
ResponEliminaMúsica en somnis,
ResponEliminales notes em bressolen.
So de trompeta!
Em sembla que el Miles Davis, és gairebé l' únic representant d'aquest gènere musical ( el jazz), que quan sento la seva músic, se'm posa la pell de gallina!
I és que escoltar bona música, sigui del estil que sigui, sempre és un petit plaer.
Bona nit, Jordi.
Plorós i màgic
ResponEliminaem diu la nostra història
a cada nota.
Sense tu, la nit.
ResponEliminaLa música m’ho diu,
amb veu llunyana.
Estic molt content. Moltes gràcies a tots tots, per les vostres paraules, els vostres versos. Gràcies.
ResponElimina