Colpeja la vulnerabilitat que som...
i potser (ell ho vulgui; no ho sé) ens fa més forts.
El meu comentari és latent en aquest enllaç.
una latència que treballa moltíssim, indeturable Helena
Una mica trist, però és bo saber-ho. Amb l'acceptació hi ha molt de camí guanyat. Una abraçada, Jordi.
superagraïdíssim per la imatge; la vaig trobar ideali realista
Calvari. Terra erma, i al lluny, miratge d'aigua?Rep un petó gens feixuc!
camino i camino sempre al costat vostre, Montserrat
Sublim!Encara que no sé si és bo saber-ho, o és millor enganyar-nos confiant en esquivar el calvari.
El teu camí omple de versos i joies el nostre calvari.
És bo saber-ho però fa mal.
Vivim, "ergo" som ferida.
aquest poema és fet de versos perfectessovint els escolto dins meu, com un crit de justícia poètica, sobretot el final'sang vençudad'un déu que ens vulnera' una abraçada, Jordi.
Gràcies, Mati. N'estic molt content.
Colpeja la vulnerabilitat que som...
ResponEliminai potser (ell ho vulgui; no ho sé) ens fa més forts.
EliminaEl meu comentari és latent en aquest enllaç.
ResponEliminauna latència que treballa moltíssim, indeturable Helena
EliminaUna mica trist, però és bo saber-ho. Amb l'acceptació hi ha molt de camí guanyat.
ResponEliminaUna abraçada, Jordi.
superagraïdíssim per la imatge; la vaig trobar ideal
Eliminai realista
Calvari. Terra erma, i al lluny, miratge d'aigua?
ResponEliminaRep un petó gens feixuc!
camino i camino
Eliminasempre al costat vostre, Montserrat
Sublim!
ResponEliminaEncara que no sé si és bo saber-ho, o és millor enganyar-nos confiant en esquivar el calvari.
El teu camí omple de versos i joies
Eliminael nostre calvari.
És bo saber-ho però fa mal.
ResponEliminaVivim, "ergo" som ferida.
Eliminaaquest poema és fet de versos perfectes
ResponEliminasovint els escolto dins meu, com un crit de justícia poètica, sobretot el final
'sang vençuda
d'un déu que ens vulnera'
una abraçada, Jordi
.
Gràcies, Mati. N'estic molt content.
Elimina