Quedem al Zurich?

Plou.

Acostumada al sol m'ha sobreprés la pluja

els gossos ben mullats el paraigües ben verd

i l'ànima ben fresca, que anit la vaig estendre

vora el romer de casa per capturar estels.

I avui plou. 

I plou a la terrassa i plou al pensament. 

Em calce les sabates amb fe, ben ajustades

deixe enrere la porta el cor descalç m'empeny

i així, ventijol a la cara, cofoia i desvagada

isc a cercar la pluja al carrer 

                                                     i al café

-em sap reu, no és el Zurich, on s'escriuren històries

d'amors i desamors, de records i memòries-

i rere la finestra i davant de la tassa

plou dins el meu poema i als ulls dels viatgers 

plou.

Novesflors