divendres, 5 de juny del 2015

Fosca ferida








Aquesta és la fosca ferida que ha deixat el foc a una part de les valls de Pego. Allà on el viatger era rebut amb un somriure d’una vitalitat invicta, allà on era llum i color, ara només hi ha cendra i mort. I, sobretot, resta l’empremta de la més infinita de les estupideses.

La natura, però, ja cerca la utopia. Nosaltres també.



Manel Arcos



11 comentaris:

  1. El pitjor és quan et fas conscient que algun fumador que no estigui bé del cap pot llençar la cigarreta per la finestra molt fàcilment, i en això no s'hi pot lluitar. Fa feredat.

    ResponElimina
  2. Una ferida que durarà uns quants anys.
    Una bona mare, la mare natura, dies ha que cova l'ou d'on naixerà l'au Fènix

    ResponElimina
  3. És trist veure les restes del foc. Hem de ser més responsables.

    ResponElimina
  4. Aquest final del text és preciós... Me l'enduc endins... M'agradaria ser complice de les uties de la natura!

    ResponElimina
  5. Sota un vel de cendra, s'amaguen els records...

    ResponElimina
  6. les paraules posen un bàlsam trist a la ferida del foc

    ResponElimina
  7. Empremta malaguanyada i desafortunada de l'home. Molt trista la imatge. Les paraules l'abracen.
    Una abraçada per tu, Jordi.

    ResponElimina
  8. Fa mal de cor, la veritat. Farem costat a Natura en la cerca de la utopia.

    ResponElimina
  9. Contra el dolor i la impotència, només l'esperança de la regeneració ens salva... I la terra, aquest miracle, sap fer-lo. Un vot per a l'esperança, doncs, enmig de les cendres!

    ResponElimina
  10. La saviesa de la Natura vencerà a l'estupidesa humana, però és trist que els homes encara no hagin aprés a respectar-la i a cuidar-la.

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies a tots.
    Forta abraçada.

    ResponElimina