dimecres, 11 de maig del 2016

Per molts anys, Olga







No sento veus ni olors, l'entrada és adormida
i el mirall reflecteix la penombra d'un fons
sense límits ni vida. 
A través del mirall veig uns ulls que em conviden;
accepto, sense por. Immòbil, passo el glaç, 
travesso el meu cristall i avanço a poc a poc
per l'ampla solitud d'un camí interior. 

Olga Xirinacs







(del llilbre La pluja sobre els palaus, 1990)




21 comentaris:

  1. Has encertat el poema Jordi. Se senten les passes.
    Per molts anys, Olga.

    ResponElimina
  2. Una trïa fantàstica!
    Per molts anys de companyia amb tu i amb l'Olga!

    ResponElimina
  3. Els palaus interiors, que hem d'aprendre a caminar i a tenir ben endreçats...

    Bona tria, Jordi!

    Per molts camins interiors i compartits...

    ResponElimina
  4. Avançar pels camins interiors, amplis i solitaris, és una aventura i un gran repte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, el més difícil de tots potser.
      Gràcies, Consol.

      Elimina
  5. Un bonic poema per un dia d'homenatges a l'Olga...Als camins interiors, la solitud sol fer-hi el niu...
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
  6. Els camins interiors, que de tan propers són a voltes els més inaccessibles... El poema mostra la fermesa de qui sap enfrontar-s'hi. Felicitats, Olga; gràcies, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet rumiar. Sí, són els més inaccessibles. Moltes gràcies, Montserrat.

      Elimina
  7. No imagino com serà el món sense ella. Bell, com ella és.
    Gràcies.

    ResponElimina
  8. Sense camins interiors possiblement no hi hauria literatura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, segur que no.
      Quietud i moviment.
      Hi ha d'haver les dues coses.
      Gràcies!

      Elimina
  9. Un camí que cal trobar, encara que ens costi.

    ResponElimina
  10. Has triat un poema d'Olga molt bonic. Felicitats per a Olga i per a tu.

    ResponElimina