Recordem, avui, el dibuix que la Carme Rosanas va fer
a propòsit d'un haiku meu
en què, entre altres coses, jo mirava d'expressar,
malgrat tot,
la confiança en els ésser humans,
en la seva tria personal de cada dia,
en la llibertat individual.
La Carme Rosanas va continuar aquest haiku
amb un de seu, i es va reproduir d'aquesta manera,
una vegada més,
una de les formes de diàleg
més característiques del seu blog tan variat,
ple de propostes,
ple de coneixences.
Continuaré.
Cap cortinatge
el desamor no amaga.
Vola endins, l'àliga.
JD
Ales immenses
fan voleiar cortines.
Parteixo nua.
CR
JD
Ales immenses
fan voleiar cortines.
Parteixo nua.
CR
Un aplaudiment a JD.
ResponEliminai un altre a CR.
Per a tu, Xavier, per ésser tan atent.
EliminaEm sembla preciós tot plegat. Haveu publicat el llibre d'haikus?
ResponEliminaMoltes gràcies, novesflors. Encara no. Esperarem una miqueta, a veure si algú ens el publica. Ja t'ho farem saber.
EliminaParell de POETES AMB MAJÚSCULES.
ResponEliminaPreciosos haikus
Gràcies, Marta.
EliminaFins ben aviat.
Gràcies, de nou Jordi!
ResponEliminaM'agrada recordar aquests moments blocaires. Me l'enduc al meu lloc de col·leccionar records de la història dels nostres blogs.
Haurem de seguir amb els nostres diàlegs, Jordi!
Endavant, Carme.
EliminaLa col·lecció continua.
Espero que ben aviat puguem gaudir del vostre llibre i gaudir de la vostra col·lecció de creativitat!
ResponEliminaAviat, aviat. Gràcies, Montserrat. Superabraçada.
Elimina