dijous, 19 d’abril del 2018

Abril 2018





                                                                      A la memòria d'Ernest Serrahima



no pesa prou
el cos de la llàgrima,
ans un neguit l'esperona

tremolosa, impúdica, 
cara avall és com llisca
el seu desig de romandre




10 comentaris:

  1. És preciós, Jordi!
    La llàgrima és sempre petita, però aconsegueix de romandre per uns instants sobre la pell, més enllà de l'ull.

    ResponElimina
  2. Intensitat d'emoció i sentiment, Jordi.
    No sabia fins que t'he llegit de la seva mort.
    Ens deixa tot el seu treball que continuarà acompanyant-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí. Demà farà quinze dies.
      Agraïts d'haver-lo conegut.
      El trobarem a faltar.

      Elimina