dimarts, 21 de juliol del 2015

Clau rebel



Carme Rosanas




Tranquil, fes tranquil, 
com si tu ja no fossis 
el clau de ferro
que el món aguanta. 

A poc a poc, rovella't, 
espolsa't la calç, 
desclava't de la paret, 

i després salta
-sí, salta!-, 
acrobàtic, 
                  en revolta,
cap a una altra paret. 


Jordi Dorca




Carme Rosanas 



Breu el vol, 
del clau rebel 
que es desenganxa. 
Tastada la llibertat, 
jeu, orfe i tranquil, 
ran de terra. 


Carme Rosanas




dijous, 16 de juliol del 2015

Fràgil



Carme Rosanas





una góndola acaba de passar
tardana i fràgil
pel temps de la nit

I encara sento el xipolleig de l'aigua...

...romanceja llargament al matí
i encomana una mica de nit al dia


Jordi Dorca i Carme Rosanas




dimarts, 14 de juliol del 2015

Maria Font









Jo prou voldria fer-ne dels meus mots
un enfilall de belles filigranes;
jo prou voldria amb els meus records
donar sentit a les paraules. 
Però em surt només allò que he estat i sóc, 
una tosca artigaire, 
una dona nascuda prop del solc, 
una filla del camp, del sol i l'aire.  


Maria Font







divendres, 3 de juliol del 2015

El bes de l'alba







L'alba de la vida
besa un somni de roses,
roses del vent,
roses del foc, 
roses de l'aigua, 
roses del fang. 
El vent.
de matinada, 
acarona un roser florit, 
pom de llavis vermells. 







dijous, 25 de juny del 2015

Doble capa de vidre








ja esguerrada la mesura

ben conscients del cost del preu
que haurem de pagar per
 una fracció simple del litre

sabem que en l'estanquitat del vial
si algun contingut s'hi genera
no és sinó el buit


Matilde Nuri



dimarts, 23 de juny del 2015

Manel Arcos a Torelló









Ullal inesgotable (fragment)


A eixos que tenen la intenció de tapar-me la boca,
els dic que estan perdent el temps,
que els temps en blanc i negre ja no tornaran.
A eixos també els dic
que les fulles grogues se les va endur el vent.   

A eixos que volen fer-me callar a la força,
els dic que algun dia prevaldrà la força de la raó,
que eixe dia arribarà tard o d’hora,
que l’esperança ni es perd ni s’adorm
i que la paciència es despertarà l’endemà de cada nit.  


Manel Arcos