dijous, 25 de febrer del 2016
dijous, 17 de desembre del 2015
Ram
![]() |
| Carme Rosanas |
Res no ens ha de sorprendre.
L'agonia també és vida.
I encara més:
vida i mort juntes,
reflectint-se,
expandint-se,
negant-ho tot,
com somnis ràpids,
marcint-se,
quasi eterns.
dilluns, 7 de desembre del 2015
Al port
| Carme Rosanas |
Al port, ben d'hora,
un muricec. Per veure
el mar, venia.
JD
Com muricec
vull mirar el mar a l'alba.
Amb altres ulls.
Carme Rosanas
La taca negra
del muricec, vestigi
de la nit fosca.
Helena Bonals
mur i cec
opacitats
ran de mar
ara, el dia
És muricec i
voldria ser gavina.
El mar et crida.
Roser Algué
Ales penades:
com ombres sobrevolen
clarors d'albada.
Xavier Pujol
Ulls de nit, zel de mar;
un muricec contempla
tots els blaus.
Després de l'alba
torna a ser al seu cau.
Montserrat Galionar
Un muricec
escapat de la nit
el vel corria.
Enamorat del mar
d'atzur tintava l'alba.
Novesflors
Busca la llum
i l'albada encesa
li encén els ulls.
Glòria Bosch
Cec contra el mur
mur i ce
l'orb, la paret
Elfreelang
dimarts, 24 de novembre del 2015
El fred és una joguina
El temps, jugador que no sap perdre,
convida a jugar el dau del benestar.
Si guanya el sis, toca calor,
si l'1, el 2 o el 3, tocarà fred,
el 4 o el 5 tardor o primavera,
però surti el que surti és el joc de la vida.
És la sort,
el fred és una joguina
que regala boles de neu
perquè els menuts facin festa un dia.
El fred és una joguina
perquè els grans tinguin cura
de l'escalfor del cor.
Joan Sala Vila
| Disseny d'Helena Bonals! |
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Mil mots de Sora!
Desbrido l'eina
i refaig les paraules
que han pogut passar l'hivern.
Josep Riera
Ara sí. Després de gairebé nou anys de feina, ja podem ben dir que hem enllestit el llibre Mil mots de Sora i un conte rural.
El preu és de 15 euros, i l'import de les vendes el dono íntegrament a la Fundació MAP, de Ripoll.
N'estarem molt agraïts.
dilluns, 21 de setembre del 2015
dimarts, 21 de juliol del 2015
Clau rebel
![]() |
| Carme Rosanas |
Tranquil, fes tranquil,
com si tu ja no fossis
el clau de ferro
que el món aguanta.
A poc a poc, rovella't,
espolsa't la calç,
desclava't de la paret,
i després salta
-sí, salta!-,
acrobàtic,
en revolta,
cap a una altra paret.
Jordi Dorca
| Carme Rosanas |
Breu el vol,
del clau rebel
que es desenganxa.
Tastada la llibertat,
jeu, orfe i tranquil,
ran de terra.
Carme Rosanas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






