Caldria eixir a la superfície com ho fan les venes que s'aproximen a la pell. Hi ha un contrast entre el "tall sec, pregon" de la relació física consumada i la llum que fan els cossos per si sols, tan lírica. Per comentar aquest poema s'ha de ser "ardit", segurament tant com per escriure'l. Que "dos cossos ja són la llum" és la tesi del poema.
Vaig estar dubtant entre dues de les teves obres; al final em vaig decantar per aquesta perquè deia més bé el moviment de sortida i d'acompanyament. (busco una imatge de la Punta del Fangar)
No et preocupis, Carme. Podeu comentar quan us vingui de gust. Tant si és d'una manera com si és d'una altra, sempre hi deixeu una mica de llum. El comentari és magnífic. Gràcies!
Caldria eixir a la superfície com ho fan les venes que s'aproximen a la pell. Hi ha un contrast entre el "tall sec, pregon" de la relació física consumada i la llum que fan els cossos per si sols, tan lírica. Per comentar aquest poema s'ha de ser "ardit", segurament tant com per escriure'l. Que "dos cossos ja són la llum" és la tesi del poema.
ResponEliminaAixò sí que és un poema.
EliminaPerfectíssim, Helena.
Cant a l'amor, Jordi! Quanta passió en aquests versos.
ResponEliminaVaig estar dubtant entre dues de les teves obres; al final em vaig decantar per aquesta perquè deia més bé el moviment de sortida i d'acompanyament.
Elimina(busco una imatge de la Punta del Fangar)
No en tinc cap, Jordi, de la Punta del Fangar. Petonets.
EliminaJa ho va dir Lacan, som éssers desitjants destinats a ser incomplerts. Fantàstic poema, Jordi.
ResponEliminaHauria de llegir-lo, oi que sí, Cristina?
EliminaJa fa anys que m'ho diuen.
Gràcies!
Contundent, arrauxat, la passió que canta. Bellíssim, Jordi!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montserrat.
EliminaSempre ho dius molt bé.
Ets l'encert en persona.
Llegeixo, i m'embadaleixo i torno i torno, cada dia, sense paraules. Finalment per no veure la meva pròpia absència als comentaris... Escric...
ResponEliminaFa dies que parlo de llum, i no sé si la meva llum té prou llum.
aquesta llum teva, m'agrada molt. Il·lumina molt enllà.
No et preocupis, Carme. Podeu comentar quan us vingui de gust. Tant si és d'una manera com si és d'una altra, sempre hi deixeu una mica de llum.
EliminaEl comentari és magnífic.
Gràcies!
és bell en cada línia. S'hi fa llum en cada vers, vaja.
ResponEliminaJo sóc una passavolant, només. Bado...
Sí, sí: però per aquí tinc un poema teu que no és passavolant; s'hi ha quedat, com el Nadal!
Eliminaun sol cos, la foscor
ResponEliminahttps://blocdejavier.wordpress.com/2015/02/08/nit-sola/
un sol cos, la foscor
ResponEliminahttps://blocdejavier.wordpress.com/2015/02/08/nit-sola/
Moltes gràcies, Francisco Javier.
ResponEliminaQuin detall!