 |
| Carme Rosanas |
Fa fred, molt de fred, fora dels versos.
Però no hi ha pena en aquest hivern en calma.
De casa cap al bosc, uns peus descalços
per camins de dia t'acompanyen.
JD
No hi ha pena, per fi,
ni en l'hivern ni en la calma.
Calçat de versos,
els peus et seguiran
en la claror del migdia.
Enyoro la calma del teu hivern,
descalça, prendre rumb al teu bosc,
cercant l'escalfor dels teus versos.
cercant l'escalfor dels teus versos.
Montserrat Pujol-Jordana
I quan l'oratge ens crida
atiem el foc de la llar.
De gebre xiuxiueja
la veu de l'hivern.
Estesos al vent,
onegen els versos
terra endins i
arran de mar.
Papallona Blava
M'agrada molt! T'has inspirat en el Jordi, oi?
ResponEliminaNo, en la Carme.
EliminaUix! M'he confós de blog! El primer vers m'embadaleix!
ResponEliminaA mi també em passa.
Eliminano hi ha pena, no; la casa és bonica i les paraules, tant o més;
ResponEliminales baixes temperatures esterilitzen l'ambietnt i l'entorn; rigor necessari;
cambra estèril, ben bé així
EliminaAquest poema em recorda Margarit quan deia: La poesia potser no és gran cosa, però la intempèrie és més dura sense els versos.
ResponEliminaPreciós poema el teu.
Intempèrie és una paraula dura; però té una sonoritat que m'agrada, i no és ambigua. Diu el que ha de dir amb un gran rigor. Som on som.
Elimina!!!
ResponElimina(sospir. No tinc musa que m'acompanyi en el camí de versos, estimat amic. Molta feina a casa... molta feina a la feina.)
Moltes muses al blog.
EliminaI és sempre d'agrair, Cantireta.
Ara espero el musot messies.
Que vingui, descalç.
El fred no ens ha de fer por, farem una manteta amb els versos i ens arraulirem sota l'arbre de Nadal...
ResponEliminaMolt bonic el dibuix de la Carme!
Petonets.
Un arbre esponerós, serà.
EliminaAmb molts versos de na Roser.
Que bonic! En els teus versos sempre hi ha caliu, Jordi.
ResponEliminaBon Nadal, Sílvia.
EliminaI bon solstici.
I bon Zurich.
No hi ha pena, per fi,
ResponEliminani en l'hivern ni en la calma.
Calçats de versos
Els peus et seguiran
en la claror del migdia.
Gràcies, Jordi...
Molt bonics els teus versos també.
EliminaUn poema que avança, intrèpid, per la claror.
EliminaGràcies!
EliminaEls dos curts poemes sonen a melodia celeste que fa del fred calor de peus descalços i del poema un passeig per la meravellosa natura de la poesia. La poesia és natura perquè sense ella no hi hauria natura, que té el seu origen en la paraula.
ResponEliminaEl poema de la Carme Rosanas ens ha ajudat a fer el camí que sense les vostres paraules jo no podria fer. Gràcies, Joan. Moltes gràcies per la teva companyia.
ResponEliminaTot el poema m' enamora, però els dos primers versos es superen!!
ResponEliminaAnyor la calma del teu hivern,
descalça, prendre rumb al teu bosc,
cercant l'escalfor dels teus versos.
Que passeu unes bones festes. Petons a la familia.
Bones festes, Montserrat.
EliminaI molt agraït pel caliu dels versos.
Quina placidesa, en la calma dels versos! L'hivern llisca suaument entre els vostres poemes, desposseït de pena. I el fred abriva el desig de fer camí i de viure.
ResponEliminaFelicitats a tots dos, poetes! Una abraçada!
La precisió, en el teu cas, no està mai renyida amb la sensibilitat i la delicadesa. És, entre altres, una de les teves qualitats més preuades.
EliminaMoltíssimes gràcies, Montserrat.
I Bon Nadal a tothom.
I quan l’oratge ens crida
ResponEliminaatiem el foc de la llar.
De gebre xiuxiueja
la veu de l’ hivern.
Estesos al vent,
onegen els versos
terra endins i
arran de mar.
Bon Nadal i bon solstici, Jordi.
Bon Nadal, Pallona.
EliminaI moltíssimes gràcies per aquests bells versos per al solstici.