dilluns, 15 de desembre del 2014

Cançó d'hivern




Carme Rosanas





Fa fred, molt de fred, fora dels versos. 
Però no hi ha pena en aquest hivern en calma.      
De casa cap al bosc, uns peus descalços
per camins de dia t'acompanyen.   

JD



No hi ha pena, per fi, 
ni en l'hivern ni en la calma.
Calçat de versos, 
els peus et seguiran
en la claror del migdia. 

Carme Rosanas 



Enyoro la calma del teu hivern, 
descalça, prendre rumb al teu bosc, 
cercant l'escalfor dels teus versos. 

Montserrat Pujol-Jordana 



I quan l'oratge ens crida
atiem el foc de la llar. 
De gebre xiuxiueja
la veu de l'hivern.
Estesos al vent, 
onegen els versos
terra endins i 
arran de mar.  

Papallona Blava




 

26 comentaris:

  1. M'agrada molt! T'has inspirat en el Jordi, oi?

    ResponElimina
  2. Uix! M'he confós de blog! El primer vers m'embadaleix!

    ResponElimina
  3. no hi ha pena, no; la casa és bonica i les paraules, tant o més;
    les baixes temperatures esterilitzen l'ambietnt i l'entorn; rigor necessari;




    ResponElimina
  4. Aquest poema em recorda Margarit quan deia: La poesia potser no és gran cosa, però la intempèrie és més dura sense els versos.
    Preciós poema el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intempèrie és una paraula dura; però té una sonoritat que m'agrada, i no és ambigua. Diu el que ha de dir amb un gran rigor. Som on som.

      Elimina
  5. !!!

    (sospir. No tinc musa que m'acompanyi en el camí de versos, estimat amic. Molta feina a casa... molta feina a la feina.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes muses al blog.
      I és sempre d'agrair, Cantireta.
      Ara espero el musot messies.
      Que vingui, descalç.

      Elimina
  6. El fred no ens ha de fer por, farem una manteta amb els versos i ens arraulirem sota l'arbre de Nadal...
    Molt bonic el dibuix de la Carme!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un arbre esponerós, serà.
      Amb molts versos de na Roser.

      Elimina
  7. Que bonic! En els teus versos sempre hi ha caliu, Jordi.

    ResponElimina
  8. No hi ha pena, per fi,
    ni en l'hivern ni en la calma.
    Calçats de versos
    Els peus et seguiran
    en la claror del migdia.

    Gràcies, Jordi...

    ResponElimina
  9. Els dos curts poemes sonen a melodia celeste que fa del fred calor de peus descalços i del poema un passeig per la meravellosa natura de la poesia. La poesia és natura perquè sense ella no hi hauria natura, que té el seu origen en la paraula.

    ResponElimina
  10. El poema de la Carme Rosanas ens ha ajudat a fer el camí que sense les vostres paraules jo no podria fer. Gràcies, Joan. Moltes gràcies per la teva companyia.

    ResponElimina
  11. Tot el poema m' enamora, però els dos primers versos es superen!!

    Anyor la calma del teu hivern,
    descalça, prendre rumb al teu bosc,
    cercant l'escalfor dels teus versos.

    Que passeu unes bones festes. Petons a la familia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones festes, Montserrat.
      I molt agraït pel caliu dels versos.

      Elimina
  12. Quina placidesa, en la calma dels versos! L'hivern llisca suaument entre els vostres poemes, desposseït de pena. I el fred abriva el desig de fer camí i de viure.
    Felicitats a tots dos, poetes! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La precisió, en el teu cas, no està mai renyida amb la sensibilitat i la delicadesa. És, entre altres, una de les teves qualitats més preuades.
      Moltíssimes gràcies, Montserrat.
      I Bon Nadal a tothom.

      Elimina
  13. I quan l’oratge ens crida
    atiem el foc de la llar.
    De gebre xiuxiueja
    la veu de l’ hivern.
    Estesos al vent,
    onegen els versos
    terra endins i
    arran de mar.

    Bon Nadal i bon solstici, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon Nadal, Pallona.
      I moltíssimes gràcies per aquests bells versos per al solstici.

      Elimina