 |
| Maria Josep Ginovart |
Als ulls que et miren
sempre és dolça i salada
l'illa de Buda.
JD
El cor escolta
Les onades salades
I l'aigua dolça.
Les onades salades
I l'aigua dolça.
Carme Rosanas
L'illa petita
contempla aigua rosada.
La barca es gronxa.
Roser Algué
Papallona Blava
L'illa del migjorn
d'arrossars i jonqueres,
de dolç i de sal.
I amb els altres sentits, també. Malauradament, més salada que dolça.
ResponEliminaUn excel·lent poema, on sembla que la sal s'ha enganxat en el record que fa florir aquests versos.
Postals precioses.
EliminaDolcíssim agraïment.
L'illa de Buda és les dues coses alhora, molt ben trobat.
ResponEliminaTu també hi eres!
EliminaJordi,
Eliminahas vist el comentari que te n'he fet?
Preciós i condensat i contingut tot el sentit del poema...
ResponEliminaGenial!
El cor escolta
Les onades salades
I l'aigua dolça.
Un goig tenir-vos.
EliminaTambé amb agraïment.
Un poema de sabors intensos.
ResponEliminaDe tots els colors!
EliminaGràcies.
L'illa petita
ResponEliminacontempla aigua rosada.
La barca es gronxa.
Petonets , Jordi.
En saps més que ningú, Roser.
EliminaUn haiku ben trobat, Jordi
ResponEliminaGràcies, Glòria.
EliminaLa veu hi torna.
Abans d'ara no sabia què era l'illa de Buda.
ResponEliminaNo hi ha res o ningú només dolç o només salat, si no és que parlem d'aliments, que no és el cas. M'encanten els haikus.
També podia ser l'illa de la veritat.
EliminaJo només l'he tastada amb la vista.
Per omplir-me de pau, tant com puc.
Amb una referència als sabors, una antítesi i tres versos haikunians, quantíssim es pot expressar!
ResponEliminaSí, però de vegades penso que sóc massa lacònic.
EliminaCaldrien més paraules?
L’illa del migjorn
ResponEliminad’arrossars i jonqueres,
de dolç i de sal.
La preposició DE, poesia pura.
EliminaUna Pau inmensa.
ResponEliminaGràcies.
Gràcies a vosaltres.
Elimina