dijous, 19 de març del 2015

Esguard de l'illa




Maria Josep Ginovart




Als ulls que et miren
sempre és dolça i salada 
l'illa de Buda. 

JD


El cor escolta
Les onades salades
I l'aigua dolça.  

Carme Rosanas



L'illa petita
contempla aigua rosada. 
La barca es gronxa.

Roser Algué



L'illa del migjorn
d'arrossars i jonqueres, 
de dolç i de sal.

Papallona Blava







21 comentaris:

  1. I amb els altres sentits, també. Malauradament, més salada que dolça.
    Un excel·lent poema, on sembla que la sal s'ha enganxat en el record que fa florir aquests versos.

    ResponElimina
  2. L'illa de Buda és les dues coses alhora, molt ben trobat.

    ResponElimina
  3. Preciós i condensat i contingut tot el sentit del poema...

    Genial!

    El cor escolta
    Les onades salades
    I l'aigua dolça.








    ResponElimina
  4. L'illa petita
    contempla aigua rosada.
    La barca es gronxa.

    Petonets , Jordi.


    ResponElimina
  5. Abans d'ara no sabia què era l'illa de Buda.
    No hi ha res o ningú només dolç o només salat, si no és que parlem d'aliments, que no és el cas. M'encanten els haikus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També podia ser l'illa de la veritat.
      Jo només l'he tastada amb la vista.
      Per omplir-me de pau, tant com puc.

      Elimina
  6. Amb una referència als sabors, una antítesi i tres versos haikunians, quantíssim es pot expressar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però de vegades penso que sóc massa lacònic.
      Caldrien més paraules?

      Elimina
  7. L’illa del migjorn
    d’arrossars i jonqueres,
    de dolç i de sal.

    ResponElimina