dilluns, 13 d’abril del 2015

Vermell de foc



Carme Rosanas




L'he ben copsada, 
i per fugir m'hi agafo:
l'heura, la vida. 

Jordi Dorca



L'heura florida
s'arrapa a la finestra.
És un bell quadre.  

Roser Algué




Comentari: Helena Bonals






12 comentaris:

  1. Continue pensant que amb pocs versos es poden expressar tantes coses...
    Jo també sóc de poques paraules i, de vegades, m'agradaria ser una font que en rajara moltes, però això no ho triem, no em surt d'altra manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi penso tot sovint, en això que dius,
      i fins ho visc com una insuficiència.
      Tendeixo cap a la buidor, em dic jo mateix.

      Elimina
  2. L'heura florida
    s'arrapa a la finestra.
    És un bell quadre.

    Petonets.

    ResponElimina
  3. Que tinguis molta sort...Jo per Sant Jordi també he de presentar un llibre de poemes d'un amic, al qual li vaig fer el pròleg. No sé com sortirà perquè no ho he fet mai!

    ResponElimina
  4. "Per fugir de la vida que hem copsat com un element negatiu, cal primer que ens hi agafem, com l'heura que s'enfila cap a la superfície de la paret agafant-s'hi primer. Cal arrelar-se per florir".

    Això en vaig dir fa temps. Bona paradoxa la d'aquest poema.

    ResponElimina
  5. Aquesta paradoxa, sacseja les emocions... De valent!

    ResponElimina