diumenge, 26 de gener del 2014

Miles Davis









No s'estroncava
el teu cant cap vegada, 
plorós i màgic. 


Jordi DORCA





Lentes, les notes,
com un plugim d'unísons
ens delectaven. 


Joana NAVARRO




Suau sona la trompeta, 
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya, 
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra, 
es frena i surt, enganxant-se
una i altra vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós. 
Miles ho domina tot. 
Mentre escampa amb saviesa les notes, 
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui escriu també. 
Diguéssim que està sonant 
You don't know what love is
del mestre Miles Davis.  


Francesc PUIGCARBÓ




Música en somnis,
les notes em bressolen.
So de trompeta.  


Roser ALGUÉ




Plorós i màgic
em diu la nostra història 
a cada nota.   


Carme ROSANAS




Sense tu, la nit.
La música m'ho diu,  
amb veu llunyana.    


PAPALLONA BLAVA












Imatge manllevada d'ací.

diumenge, 19 de gener del 2014

Claustre de llum




Racó de claustre
La  columna més  forta
el tronc de l'arbre.

_____________________Carme Rosanas



Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.

Helena Bonals_______________________



Dins el teu claustre

el pensament s'enlaira. 
Goig d'abraçar-te. 
_____________________Noves Flors


Pau i silenci
es respiren al claustre.
Les pedres callen.
Roser Algué_______________________



Fotografia: Carme Rosanas 


dissabte, 11 de gener del 2014

Cromlec



I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los. 
Des de les vores,
cap al centre tibaven, 
terra fèrtil al cromlec. 

Jordi DORCA



Aterro al cromlec
entre desig i pedra. 
Encara els versos, 
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire. 

Carme ROSANAS 



Dir en veu alta
és la millor manera
de fer perviure
aquests versos de pedra,
mots que sacsegen l'aire.



Helena BONALS



I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola. 

Joana NAVARRO




Dibuix: Carme Rosanas