dimarts, 30 de desembre del 2014

Viatge









El tren ja és a la posta. 
Nosaltres encara som aquí. 
                                                                        
JD
                                                                 



Encara som aquí
amarats de colors
d'una posta sense recances. 
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.   

Carme Rosanas




...I a l'alba vindran nous trens
amb vagons prenyats de versos
per cantar-li a aquesta mar
ara la llum, adés tempesta. 
Res no ens farà trontollar
si les vies resten fermes...

Montserrat Galionar




I el sol se'n va suament, lliscant per les vies, nit enllà, 
mentre llueix els seus matisos de groc.

Roser Algué




Viatge incert. 
Camí de sol i lluna, 
recer de records. 

Papallona blava





dilluns, 15 de desembre del 2014

Cançó d'hivern




Carme Rosanas





Fa fred, molt de fred, fora dels versos. 
Però no hi ha pena en aquest hivern en calma.      
De casa cap al bosc, uns peus descalços
per camins de dia t'acompanyen.   

JD



No hi ha pena, per fi, 
ni en l'hivern ni en la calma.
Calçat de versos, 
els peus et seguiran
en la claror del migdia. 

Carme Rosanas 



Enyoro la calma del teu hivern, 
descalça, prendre rumb al teu bosc, 
cercant l'escalfor dels teus versos. 

Montserrat Pujol-Jordana 



I quan l'oratge ens crida
atiem el foc de la llar. 
De gebre xiuxiueja
la veu de l'hivern.
Estesos al vent, 
onegen els versos
terra endins i 
arran de mar.  

Papallona Blava




dimecres, 10 de desembre del 2014

Nit sola




Maria Josep Ginovart





Eixiu, sigueu ardits, 
el trasbals del cor us espera, 
les venes us desitgen. 
Un tall sec, pregon.
Dos cossos ja són la llum.  


JD




Comentari: Helena Bonals

dijous, 4 de desembre del 2014

Paraules en silenci







Si cliqueu en la imatge, podreu escoltar, sencer, el programa que el poeta i historiador Manel Arcos va dedicar al llibre En la pols de l'aire.

Moltes gràcies a tots.




dijous, 27 de novembre del 2014

Gebre






A Montserrat Galionar 


Al mas recòndit,  
núvols de gebre empenyen
les hores ermes. 
Vora la llar, aties
mots, foc, misteris d'alba.  


Jordi DORCA





dijous, 20 de novembre del 2014

Mancança



Dibuix: Carme Rosanas




Vora l'abisme, 
toca'l, no és cap haiku
el mot que ens manca.  

JD


Ens manca un mot
I la mà on escriure'l  
L'abisme crida

Carme ROSANAS



El mot que manca
és al fons de l'abisme. 
Baixo a buscar-lo. 

Roser ALGUÉ


Romanticisme, 
entre boira i abisme
Friedrich malda.  

Helena BONALS


Davant l'abisme, 
l'amistat t'agombola
la mà, ben fort.  

Montserrat GALIONAR


Caic en l'abisme,
el vertigen passat
al cor s'enquista.   

Sílvia TEULATS


Un haiku ens tempta.
Sota un mar de núvols
l'abisme udola.    

Noves FLORS


Pensaments distants
obren abismes llunyans. 
Manquen mots d'amor. 

Papallona BLAVA


No manca cap mot. 
En l'absoluta bellesa
sobren paraules. 

Glòria BOSCH



dijous, 13 de novembre del 2014

Latència



Maria Josep Ginovart


És bo saber-ho. 
El calvari significava lentitud,
mirada extensa, latència d'un crit
com la pluja, 

sang vençuda 
d'un déu que ens vulnera. 


Jordi DORCA




Comentari: Helena Bonals
  

dijous, 6 de novembre del 2014

Altrament



Carme Rosanas





El rou s'hi posa. 
Atrapat en bellesa, 
surts a besar-la.   

Jordi DORCA



Només besar   
la bellesa infinita
que no se sent.    

Carme ROSANAS 



Desclous la vida   
a cada pas que dónes. 
El rou, sens dubte,   
besava la bellesa
abans que tu existires. 

Noves Flors 









dijous, 30 d’octubre del 2014

Els mots i les hores




Fotografia: Consol Areñas




Sadoll, ja torno
on els mots i les hores
de nit sojornen.  

Jordi DORCA




dimecres, 8 d’octubre del 2014

Lluert




Aquarel·la: Carme Rosanas



I quin lluert
tan fi, amor!  -veus?, s'esquitlla
talment una ombra. 

Jordi DORCA




diumenge, 4 de maig del 2014

En la pols de l'aire, presentació a Gurb



Aquarel·la de Carme Rosanas 


Cartell d'Helena Bonals  



FLAMA DEL COR

Hi caben flames,
al cor si esclata. Estigmes,
rubors de dansa.


Poema inspirat en una escultura de l'artista Martí Morros









dimarts, 22 d’abril del 2014

Fils de vidre




Imatge: Carme Rosanas 



Ho faig des de la mort desconeguda
que he olorat i he escoltat.
Potser  des  del dolor que es representa
cosí-germà de la riota descontrolada  i folla;
des de l'absurd.

I, així també,  des del present: punyent plaent,
agosarat, tendre, encisador, enigmàtic, cruel.
Des de la bondat
amb que puc  sostenir-me,
des de la maldat que em cal per fer-ho.
Des dels calaixos plens de rampoines.
Des de l'enuig de saber-me aquí,
quan tu ets allà.

Adesiara des de la impotència.
Potser des de la meva dignitat-digna
que no em permet esfondrar-me.
Des dels murs que confegim
absurdament i banal. 



Marta SEMPERE









diumenge, 13 d’abril del 2014

Reflexos




Fotografia: del grup Feeling de Facebook





Mar, mar de pedra
immòbil. Sens recança,
cos d'argent, vine.

Jordi DORCA




Claror de lluna,
reflexos de sentiments.
Hores furtives.

Papallona BLAVA




Només un tros
de la costa separa
sol i reflex.

Helena BONALS









M'apunto a la bogeria:    










diumenge, 23 de març del 2014

En la pols de l'aire, presentació a Torelló



Imatge: grup Feeling de Facebook. 








Tanka sense nom 

En l'alta proa, 
records de nit invoques. 
Llunyanes ribes, 
dolça i grisa partença, 
veus de pluja portaven.  

(inèdita, comentada per Helena Bonals)



Tanka per a Gandia 

Bleixa Gandia
entre llençols de pluja
i portals nobles. 
Tornen, sense por, dies
de cavallers i espectres. 

(i per a Ausiàs March)



Tanka per a Corelli

Del verd frissosa, 
de Corelli, la nota 
extrema, altiva,
cap a ponent dreçant-se, 
gran remor que venia.   

(tanka inspirada en un poema de Montserrat Aloy, inèdita i encara no comentada per Helena Bonals)




"La primera tanka em transporta a un llarg viatge per mar, un viatge no especialment desitjat, però finalment alliberador... entre pluges i llàgrimes podem deixar anar el llast i navegar...

De la segona, pren força, en el meu ànim, el cavaller, valent, manté la seva energia i placidesa dins de la pluja. Malgrat que a vegades es barregi amb els espectres, m'agrada el cavaller, tot un referent, un puntal.

I finalment l'última... connecta amb la meva necessitat d'ordre i de comprensió. L'harmonia s'imposa, i pren protagonisme, en front de la gran remor que venia... o qui sap si converteix la gran remor en música deliciosa... màgia pura, que em bec a mans plenes."

Carme ROSANAS 




Per a comandes:

La meva adreça és
jordidorcadorca@hotmail.com

l'adreça de l'editorial és 
germania@germania.es




diumenge, 16 de febrer del 2014

Toscana










No sóc una cascada d'aigua salvatge, 
ni una muntanya nevada exuberant. 
Vull ser més aviat 
com la Toscana italiana,
feta de turons, camps i arbres, 
el paisatge més bell del món.  

Helena BONALS





No sóc el paisatge més bell, 
no podré ser mai la Toscana. 
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges, 
que viu i salta i canta i enamora. 
Transparent un dia i enfangat un altre. 
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera. 

Carme ROSANAS




La bellesa és repartida, 
però sol ser a l'interior, 
encara que això
no es dugui gens. 
Tampoc ven la poesia. 
A mi m'agrada de ser 
arrossegada a la teva llera.  

Helena BONALS




Imatge manllevada d'ací.



diumenge, 9 de febrer del 2014

Listz









Són mans exhaustes,
de Listz, que encara sagnen
d'amors i rauxa. 

Jordi DORCA




Són ulls cansats,
els meus, de tants miratges.
Però encara brillen.

Helena BONALS



Són tecles alegres
de piano, que avui dansen
per tu i per mi.

Consol AREÑAS



És com la música
el lleu sospir etern
que mai s'escolta. 

Joana NAVARRO



Dits damunt tecles
del cor negre i blanc
melangia 

Elfreelang



Les mans exhaustes
renoven l'energia
creació i rauxa.

Carme ROSANAS



Amb els ulls clucs
t'aprenc de cor la pell
i vibro amb tu. 

Sílvia 



Premem les tecles
i canta el vell piano.
Sospirs de lluna. 

Roser ALGUÉ



Les mans sensibles
sobre la pell d'ivori
que m'acaronen.  

Glòria BOSCH