dijous, 17 de desembre del 2015

Ram



Carme Rosanas




Res no ens ha de sorprendre. 

L'agonia també és vida. 
I encara més: 
vida i mort juntes, 
reflectint-se, 
expandint-se, 
negant-ho tot, 

com somnis ràpids, 
marcint-se, 
quasi eterns. 





dilluns, 7 de desembre del 2015

Al port



Carme Rosanas






Al port, ben d'hora, 
un muricec. Per veure
el mar, venia. 

JD



Com muricec
vull mirar el mar a l'alba. 
Amb altres ulls. 

Carme Rosanas



La taca negra

del muricec, vestigi
de la nit fosca. 

Helena Bonals



mur i cec
opacitats

ran de mar
ara, el dia

Matilde Nuri



És muricec 
i
voldria ser gavina. 
El mar et crida. 

Roser Algué 



Ales penades: 
com ombres sobrevolen
clarors d'albada. 

Xavier Pujol



Ulls de nit, zel de mar;
un muricec contempla
tots els blaus. 
Després de l'alba
torna a ser al seu cau.   

Montserrat Galionar



Un muricec
escapat de la nit
el vel corria. 
Enamorat del mar
d'atzur tintava l'alba. 

Novesflors


Busca la llum
i l'albada encesa
li encén els ulls. 

Glòria Bosch



Cec contra el mur
mur i ce
l'orb, la paret

Elfreelang






dimarts, 24 de novembre del 2015

El fred és una joguina









El temps, jugador que no sap perdre,
convida a jugar el dau del benestar.
Si guanya el sis, toca calor,
si l'1, el 2 o el 3, tocarà fred, 
el 4 o el 5 tardor o primavera, 
però surti el que surti és el joc de la vida. 
És la sort, 
el fred és una joguina
que regala boles de neu
perquè els menuts facin festa un dia. 
El fred és una joguina
perquè els grans tinguin cura
de l'escalfor del cor.


Joan Sala Vila




Disseny d'Helena Bonals!





dimarts, 13 d’octubre del 2015

Mil mots de Sora!







Desbrido l'eina
i refaig les paraules 
que han pogut passar l'hivern.  

Josep Riera






Ara sí. Després de gairebé nou anys de feina, ja podem ben dir que hem enllestit el llibre Mil mots de Sora i un conte rural.  

El preu és de 15 euros, i l'import de les vendes el dono íntegrament a la Fundació MAP, de Ripoll.   

Si el voleu aconseguir, podeu escriure a: jordidorcadorca@hotmail.com

O bé el podeu comprar directament a la llibreria Xicoy, al carrer del Pont, 29, de Torelló, que col·labora activament en aquesta mateixa finalitat: llibxicoy@ofiexperts.es 

N'estarem molt agraïts.  





dimarts, 21 de juliol del 2015

Clau rebel



Carme Rosanas




Tranquil, fes tranquil, 
com si tu ja no fossis 
el clau de ferro
que el món aguanta. 

A poc a poc, rovella't, 
espolsa't la calç, 
desclava't de la paret, 

i després salta
-sí, salta!-, 
acrobàtic, 
                  en revolta,
cap a una altra paret. 


Jordi Dorca




Carme Rosanas 



Breu el vol, 
del clau rebel 
que es desenganxa. 
Tastada la llibertat, 
jeu, orfe i tranquil, 
ran de terra. 


Carme Rosanas




dijous, 16 de juliol del 2015

Fràgil



Carme Rosanas





una góndola acaba de passar
tardana i fràgil
pel temps de la nit

I encara sento el xipolleig de l'aigua...

...romanceja llargament al matí
i encomana una mica de nit al dia


Jordi Dorca i Carme Rosanas




dimarts, 14 de juliol del 2015

Maria Font









Jo prou voldria fer-ne dels meus mots
un enfilall de belles filigranes;
jo prou voldria amb els meus records
donar sentit a les paraules. 
Però em surt només allò que he estat i sóc, 
una tosca artigaire, 
una dona nascuda prop del solc, 
una filla del camp, del sol i l'aire.  


Maria Font







divendres, 3 de juliol del 2015

El bes de l'alba







L'alba de la vida
besa un somni de roses,
roses del vent,
roses del foc, 
roses de l'aigua, 
roses del fang. 
El vent.
de matinada, 
acarona un roser florit, 
pom de llavis vermells. 







dijous, 25 de juny del 2015

Doble capa de vidre








ja esguerrada la mesura

ben conscients del cost del preu
que haurem de pagar per
 una fracció simple del litre

sabem que en l'estanquitat del vial
si algun contingut s'hi genera
no és sinó el buit


Matilde Nuri



dimarts, 23 de juny del 2015

Manel Arcos a Torelló









Ullal inesgotable (fragment)


A eixos que tenen la intenció de tapar-me la boca,
els dic que estan perdent el temps,
que els temps en blanc i negre ja no tornaran.
A eixos també els dic
que les fulles grogues se les va endur el vent.   

A eixos que volen fer-me callar a la força,
els dic que algun dia prevaldrà la força de la raó,
que eixe dia arribarà tard o d’hora,
que l’esperança ni es perd ni s’adorm
i que la paciència es despertarà l’endemà de cada nit.  


Manel Arcos




divendres, 5 de juny del 2015

Fosca ferida








Aquesta és la fosca ferida que ha deixat el foc a una part de les valls de Pego. Allà on el viatger era rebut amb un somriure d’una vitalitat invicta, allà on era llum i color, ara només hi ha cendra i mort. I, sobretot, resta l’empremta de la més infinita de les estupideses.

La natura, però, ja cerca la utopia. Nosaltres també.



Manel Arcos



dilluns, 1 de juny del 2015

Cingles de lluna




Montserrat Galionar




Cingles de lluna, 
venes avall la blanca
amor que em sotja. 

JD



L'amor s'esbalça. 
Copsant davall dels cingles, 
cuita la lluna.  

Carme Rosanas



En les cingleres
sento remors de somnis;
udols de lluna. 

Roser Algué




Cingleres  blaves,
la lluna porta l'amor
a trenc de l'alba.

Glòria Bosch


Enfilo els cingles,
s'enrojola la lluna. 
Volem ser plenes. 

Helena Bonals






dimecres, 29 d’abril del 2015

Dolça i freda




Imatge: grup Feeling de Facebook.




No és pas viure
allò que m'interessa. 
Sinó l'abella
atrapada en resina,
amb tot el seu dolor. 


Helena Bonals 



divendres, 24 d’abril del 2015

Baules



Fotografia: Xevi Costa 





Entre les baules
dels dies i de l'espai,
lligams subtils, 
xarxes de tots els versos
ens fan presents, per sempre... 


Carme Rosanas



Entre els silencis
del brogit i la llum, 
sentits ocults, 
bellesa transparent, 
arriben per igual. 

Helena Bonals




dijous, 16 d’abril del 2015

Tanka del crepuscle




Carme Rosanas




Tot recordant-te,
passa el món cada dia. 
Com una ofrena, 
el teu clamor sentíem, 
branca del roig crepuscle.


JD




Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades. 


Carme Rosanas




Tot somniant-te, 
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres, 
no sentirem clamors, 
tant de posta com d'alba. 


Helena Bonals





De roig i malva
arribava el crepuscle
tu ja no hi eres. 
Només en la memòria
construïm les mirades.  


Novesflors




Udol de branca. 
L'horitzó que esclata
en roig de foc. 
Ja s'acosta la lluna
per apagar la tarda. 


Glòria Bosch 






dimecres, 15 d’abril del 2015

Benicàssim




Fotografia: La línia de Wallace






Sentors marines 
cap al desert s'enfilen. 
De roca humida, 
de sang i vi, la corfa
és teva, Benicàssim. 

JD


De roca humida 
universos de riba.
Els peus descalços
tasten el vi d'onada
embriagats de mar. 

Carme Rosanas



Corfa del vers, 
tu també ets una closca. 
Dins teu hi caben
núvols, onades, illes. 
El desert els escolta. 

Helena Bonals


Núvol llunyà
de la mar i la roca. 
Deixa'm mirar
no em tapis tant la llum.
Vull fer-te un prec: 
et demano la mà.

Xavier Pujol





dimarts, 14 d’abril del 2015

La clau i el pany




Consol Areñas




Tranquil·litza't, clau del dia. 

No tremolis ara, 
obre't al temps de demà

i, sobretot, concentra't, 
no et distreguis:
apunta bé les dents serrades 
cap al futur. 

Entre tu i el pany 
ja només hi ha 
una llum que fulgura.  


JD