dissabte, 11 de gener de 2014

Cromlec



I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los. 
Des de les vores,
cap al centre tibaven, 
terra fèrtil al cromlec. 

Jordi DORCA



Aterro al cromlec
entre desig i pedra. 
Encara els versos, 
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire. 

Carme ROSANAS 



Dir en veu alta
és la millor manera
de fer perviure
aquests versos de pedra,
mots que sacsegen l'aire.



Helena BONALS



I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola. 

Joana NAVARRO




Dibuix: Carme Rosanas 


19 comentaris:

  1. Dir en veu alta
    és la millor manera
    de fer perviure
    aquests versos de pedra,
    mots que sacsegen l'aire.

    Felicitats, Jordi! Els vostres dos poemes són inspirats i inspiren. El títol i la imatge del bloc també m'agraden molt!

    ResponElimina
  2. Felicitats per aquest nou blog, amb un paisatge molt bonic de capçalera i un bon títol...
    Aquests versos ben arrelats, germinaran i després d'una bona florida, en vindran d'altres i així faran perdurar els sentiments...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest perdurar de la pedra i el vers. Gràcies!

      Elimina
  3. No m'ha quedat el comentari?

    Tornem-hi!

    Enhorabona, Jordi pel nou blog de poesia.

    Et deixo aquí els millors desitjos perquè hi floreixi sempre la poesia i també que puguem compartir-la...

    Gràcies per aquest començament, moltes gràcies!!!
    I una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  4. Impressionant! Gràcies, tres milers de gràcies. A totes tres!
    Ja torno.

    ResponElimina
  5. Respostes
    1. En el recital de l'Hospital de Tàrrega, els poemes combinats de l'Helena i la Carme van deixar bocabadats els assistents. Tant de bo pugui llegir-ne més i dur la veu alta de la vostra Musa arreu...

      Elimina
  6. Molt bonics tot tres poemes. Enhorabona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joana, per la teva bonica tanka.
      Per molts anys.

      Elimina
  7. És veritat, Helena, hi coincideixo: el segon vers de la Carme té el sentit que tu també expresses amb la teva tanka: la pervivència, sí! Aquest desig de perdurar, i per mitjà dels mots, del llenguatge.

    ResponElimina
  8. Gràcies, moltes gràcies, Joana Navarro.

    ResponElimina
  9. A partir d'ara tindràs una fidel seguidora, no ho dubtis.
    Enhorabona a tots ... un principi digne de seguir ...
    Uns versos que m'arribaran segur.

    Abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Mariola. Moltes gràcies. A veure si em poso en forma.

      Elimina
  10. L'experiència de l'herba dóna motius al cròmlec per dreçar-se i ser perenne. També els dits de la mà en el palmell suau.

    Que són els meus. Feliç viatge entre versos, Jordi.

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dits d'herba, molsosos.
      Com una carícia.
      Gràcies, Canti.

      Elimina