diumenge, 23 de març del 2014

En la pols de l'aire, presentació a Torelló



Imatge: grup Feeling de Facebook. 








Tanka sense nom 

En l'alta proa, 
records de nit invoques. 
Llunyanes ribes, 
dolça i grisa partença, 
veus de pluja portaven.  

(inèdita, comentada per Helena Bonals)



Tanka per a Gandia 

Bleixa Gandia
entre llençols de pluja
i portals nobles. 
Tornen, sense por, dies
de cavallers i espectres. 

(i per a Ausiàs March)



Tanka per a Corelli

Del verd frissosa, 
de Corelli, la nota 
extrema, altiva,
cap a ponent dreçant-se, 
gran remor que venia.   

(tanka inspirada en un poema de Montserrat Aloy, inèdita i encara no comentada per Helena Bonals)




"La primera tanka em transporta a un llarg viatge per mar, un viatge no especialment desitjat, però finalment alliberador... entre pluges i llàgrimes podem deixar anar el llast i navegar...

De la segona, pren força, en el meu ànim, el cavaller, valent, manté la seva energia i placidesa dins de la pluja. Malgrat que a vegades es barregi amb els espectres, m'agrada el cavaller, tot un referent, un puntal.

I finalment l'última... connecta amb la meva necessitat d'ordre i de comprensió. L'harmonia s'imposa, i pren protagonisme, en front de la gran remor que venia... o qui sap si converteix la gran remor en música deliciosa... màgia pura, que em bec a mans plenes."

Carme ROSANAS 




Per a comandes:

La meva adreça és
jordidorcadorca@hotmail.com

l'adreça de l'editorial és 
germania@germania.es







11 comentaris:

  1. Ja veig que esteu enfeinats de presentacions... :)

    Jo no sé comentar poemes com l'Helena, si que sé quines sensacions o emocions em produeixen...

    La primera tanka em transporta a un llarg viatge per mar, un viatge no especialment desitjat, però finalment alliberador... entre pluges i llàgrimes podem deixar anar el llast i navegar...

    De la segona, pren força, en el meu ànim, el cavaller, valent, manté la seva energia i placidesa dins de la pluja. Malgrat que a vegades es barregi amb els espectres, m'agrada el cavaller, tot un referent, un puntal.

    I finalment l'última... connecta amb la meva necessitat d'ordre i de comprensió. L'harmonia s'imposa, i pren protagonisme, en front de la gran remor que venia... o qui sap si converteix la gran remor en música deliciosa... màgia pura, que em bec a mans plenes.

    Gràcies!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. és perfecte, Carme! Millor que perfecte.

      Elimina
    2. Tens raó, Carme, el viatge no era desitjat: era la proa del vaixell de guerra on, durant el servei militar, estava embarcat.
      En la tercera també ho has encertat: la remor la vaig imaginar ambivalent.
      !!

      Elimina
  2. Que gaudeixis molt de totes les presentacions que facis...A mi m'agrada més el primer haiku...Les veus de la pluja sovint són dolces!
    Bona nit, Jordi

    ResponElimina