Fils de vidre

Imatge: Carme Rosanas 

Ho faig des de la mort desconeguda

que he olorat i he escoltat.

Potser  des  del dolor que es representa

cosí-germà de la riota descontrolada  i folla;

des de l'absurd.

I, així també,  des del present: punyent plaent,

agosarat, tendre, encisador, enigmàtic, cruel.

Des de la bondat

amb que puc  sostenir-me,

des de la maldat que em cal per fer-ho.

Des dels calaixos plens de rampoines.

Des de l'enuig de saber-me aquí,

quan tu ets allà.

Adesiara des de la impotència.

Potser des de la meva dignitat-digna

que no em permet esfondrar-me.

Des dels murs que confegim

absurdament i banal. 

Marta SEMPERE