dimarts, 22 d’abril de 2014

Fils de vidre




Imatge: Carme Rosanas 



Ho faig des de la mort desconeguda
que he olorat i he escoltat.
Potser  des  del dolor que es representa
cosí-germà de la riota descontrolada  i folla;
des de l'absurd.

I, així també,  des del present: punyent plaent,
agosarat, tendre, encisador, enigmàtic, cruel.
Des de la bondat
amb que puc  sostenir-me,
des de la maldat que em cal per fer-ho.
Des dels calaixos plens de rampoines.
Des de l'enuig de saber-me aquí,
quan tu ets allà.

Adesiara des de la impotència.
Potser des de la meva dignitat-digna
que no em permet esfondrar-me.
Des dels murs que confegim
absurdament i banal. 



Marta SEMPERE










6 comentaris:

  1. Gràcies per la difusió, Jordi... ens hi trobem, em fa molta il·lusió!

    ResponElimina
  2. Després d'aquest tast exquisit, donen ganes de devorar el llibre sencer.

    ResponElimina
  3. Que tingueu una bona vetllada. Felicitats per avui, Jordi.

    ResponElimina
  4. Gràcies pel teu magnífic acompanyament que no se m'oblidarà pas...
    una abraçda, Jordi!

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots. I agraït, també, per la gran vetllada. Gràcies, Marta!

    ResponElimina