dimecres, 10 de desembre del 2014

Nit sola




Maria Josep Ginovart





Eixiu, sigueu ardits, 
el trasbals del cor us espera, 
les venes us desitgen. 
Un tall sec, pregon.
Dos cossos ja són la llum.  


JD




Comentari: Helena Bonals


16 comentaris:

  1. Caldria eixir a la superfície com ho fan les venes que s'aproximen a la pell. Hi ha un contrast entre el "tall sec, pregon" de la relació física consumada i la llum que fan els cossos per si sols, tan lírica. Per comentar aquest poema s'ha de ser "ardit", segurament tant com per escriure'l. Que "dos cossos ja són la llum" és la tesi del poema.

    ResponElimina
  2. Cant a l'amor, Jordi! Quanta passió en aquests versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig estar dubtant entre dues de les teves obres; al final em vaig decantar per aquesta perquè deia més bé el moviment de sortida i d'acompanyament.
      (busco una imatge de la Punta del Fangar)

      Elimina
    2. No en tinc cap, Jordi, de la Punta del Fangar. Petonets.

      Elimina
  3. Ja ho va dir Lacan, som éssers desitjants destinats a ser incomplerts. Fantàstic poema, Jordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauria de llegir-lo, oi que sí, Cristina?
      Ja fa anys que m'ho diuen.
      Gràcies!

      Elimina
  4. Contundent, arrauxat, la passió que canta. Bellíssim, Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montserrat.
      Sempre ho dius molt bé.
      Ets l'encert en persona.

      Elimina
  5. Llegeixo, i m'embadaleixo i torno i torno, cada dia, sense paraules. Finalment per no veure la meva pròpia absència als comentaris... Escric...

    Fa dies que parlo de llum, i no sé si la meva llum té prou llum.

    aquesta llum teva, m'agrada molt. Il·lumina molt enllà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis, Carme. Podeu comentar quan us vingui de gust. Tant si és d'una manera com si és d'una altra, sempre hi deixeu una mica de llum.
      El comentari és magnífic.
      Gràcies!

      Elimina
  6. és bell en cada línia. S'hi fa llum en cada vers, vaja.

    Jo sóc una passavolant, només. Bado...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí: però per aquí tinc un poema teu que no és passavolant; s'hi ha quedat, com el Nadal!

      Elimina
  7. un sol cos, la foscor

    https://blocdejavier.wordpress.com/2015/02/08/nit-sola/

    ResponElimina
  8. un sol cos, la foscor

    https://blocdejavier.wordpress.com/2015/02/08/nit-sola/

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies, Francisco Javier.
    Quin detall!

    ResponElimina