dimarts, 14 d’abril de 2015

La clau i el pany




Consol Areñas




Tranquil·litza't, clau del dia. 

No tremolis ara, 
obre't al temps de demà

i, sobretot, concentra't, 
no et distreguis:
apunta bé les dents serrades 
cap al futur. 

Entre tu i el pany 
ja només hi ha 
una llum que fulgura.  


JD





16 comentaris:

  1. Endavant, endavant! A més, sempre podrà comptar amb unes mans que l'ajudaran a fer el pas decisiu, perquè no tremoli!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Galionar.
      Les teves paraules que sempre hi són.

      Elimina
  2. Guarda bé les claus, no fos que no podessis obrir el pany...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però són del monestir de Ripoll...
      Superabraçada.

      Elimina
  3. Que preciós... Una llum que fulgura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'ho perdis, Carme,
      aquests versets van sortir d'una anècdota,
      d'una mena de broma, de fet.

      Elimina
    2. No hi ha com ser poeta de veritat per fer de les bromes, poesia ...
      ;)

      Elimina
  4. La clau que ha d'obrir aquest pany, ha d'esser especial i bella com ho és la llum que fulgura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Consol.
      Per la porta, pel monestir, per la llum.

      Elimina
  5. Quin poema més bonic! Que encertat "apunta bé les dent serrades" . La fotografia també és maquíssima.

    ResponElimina