Aquesta és la fosca ferida que ha deixat el foc a una part de les valls de Pego. Allà on el viatger era rebut amb un somriure d’una vitalitat invicta, allà on era llum i color, ara només hi ha cendra i mort. I, sobretot, resta l’empremta de la més infinita de les estupideses.
La natura, però, ja cerca la utopia. Nosaltres també.
Manel Arcos
El pitjor és quan et fas conscient que algun fumador que no estigui bé del cap pot llençar la cigarreta per la finestra molt fàcilment, i en això no s'hi pot lluitar. Fa feredat.
ResponEliminaUna ferida que durarà uns quants anys.
ResponEliminaUna bona mare, la mare natura, dies ha que cova l'ou d'on naixerà l'au Fènix
És trist veure les restes del foc. Hem de ser més responsables.
ResponEliminaAquest final del text és preciós... Me l'enduc endins... M'agradaria ser complice de les uties de la natura!
ResponEliminaSota un vel de cendra, s'amaguen els records...
ResponEliminales paraules posen un bàlsam trist a la ferida del foc
ResponEliminaEmpremta malaguanyada i desafortunada de l'home. Molt trista la imatge. Les paraules l'abracen.
ResponEliminaUna abraçada per tu, Jordi.
Fa mal de cor, la veritat. Farem costat a Natura en la cerca de la utopia.
ResponEliminaContra el dolor i la impotència, només l'esperança de la regeneració ens salva... I la terra, aquest miracle, sap fer-lo. Un vot per a l'esperança, doncs, enmig de les cendres!
ResponEliminaLa saviesa de la Natura vencerà a l'estupidesa humana, però és trist que els homes encara no hagin aprés a respectar-la i a cuidar-la.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots.
ResponEliminaForta abraçada.