Així són les vides, cada vida com un ram.
I cada vida té un color i una llum que la fa única...Bon vespre, Jordi.
Agonia...El camí definitiu, malgrat la poesia.
L'agonia, vida i mort juntes, que ben expressat,que real i que terrible al mateix temps.Una abraçada, Jordi!
"com somnis ràpids,/ marcint-se, / quasi eterns". Quina contradicció més ben trobada! No hi ha uns sense els altres.
Poques coses ens sorprenen, però l'agonia i la mort inquieten.
Quina veritat més trista, la d'aquesta agonia, Jordi!
Així són les vides, cada vida com un ram.
ResponEliminaI cada vida té un color i una llum que la fa única...
ResponEliminaBon vespre, Jordi.
Agonia...
ResponEliminaEl camí definitiu, malgrat la poesia.
L'agonia, vida i mort juntes, que ben expressat,que real i que terrible al mateix temps.
ResponEliminaUna abraçada, Jordi!
"com somnis ràpids,/ marcint-se, / quasi eterns". Quina contradicció més ben trobada! No hi ha uns sense els altres.
ResponEliminaPoques coses ens sorprenen, però l'agonia i la mort inquieten.
ResponEliminaQuina veritat més trista, la d'aquesta agonia, Jordi!
ResponElimina