dijous, 17 de desembre de 2015

Ram



Carme Rosanas




Res no ens ha de sorprendre. 

L'agonia també és vida. 
I encara més: 
vida i mort juntes, 
reflectint-se, 
expandint-se, 
negant-ho tot, 

com somnis ràpids, 
marcint-se, 
quasi eterns. 






7 comentaris:

  1. Així són les vides, cada vida com un ram.

    ResponElimina
  2. I cada vida té un color i una llum que la fa única...
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
  3. Agonia...
    El camí definitiu, malgrat la poesia.

    ResponElimina
  4. L'agonia, vida i mort juntes, que ben expressat,que real i que terrible al mateix temps.

    Una abraçada, Jordi!

    ResponElimina
  5. "com somnis ràpids,/ marcint-se, / quasi eterns". Quina contradicció més ben trobada! No hi ha uns sense els altres.

    ResponElimina
  6. Poques coses ens sorprenen, però l'agonia i la mort inquieten.

    ResponElimina
  7. Quina veritat més trista, la d'aquesta agonia, Jordi!

    ResponElimina