No sento veus ni olors, l'entrada és adormida
i el mirall reflecteix la penombra d'un fons
sense límits ni vida.
A través del mirall veig uns ulls que em conviden;
accepto, sense por. Immòbil, passo el glaç,
travesso el meu cristall i avanço a poc a poc
per l'ampla solitud d'un camí interior.
Olga Xirinacs
(del llilbre La pluja sobre els palaus, 1990)
Has encertat el poema Jordi. Se senten les passes.
ResponEliminaPer molts anys, Olga.
Hola, Xavier.
EliminaVinc de casa teva.
Una trïa fantàstica!
ResponEliminaPer molts anys de companyia amb tu i amb l'Olga!
Gràcies, Marta.
EliminaEndavant!
Els palaus interiors, que hem d'aprendre a caminar i a tenir ben endreçats...
ResponEliminaBona tria, Jordi!
Per molts camins interiors i compartits...
Un gran lloc, encalma.
EliminaGràcies, Carme.
Avançar pels camins interiors, amplis i solitaris, és una aventura i un gran repte.
ResponEliminaI tant que sí, el més difícil de tots potser.
EliminaGràcies, Consol.
Un bonic poema per un dia d'homenatges a l'Olga...Als camins interiors, la solitud sol fer-hi el niu...
ResponEliminaBon vespre, Jordi.
En Joan Sala diu:
EliminaLa solitud és el lloc que hem d'omplir d'amics.
Gràcies, Roser.
EliminaBon dia!
Els camins interiors, que de tan propers són a voltes els més inaccessibles... El poema mostra la fermesa de qui sap enfrontar-s'hi. Felicitats, Olga; gràcies, Jordi!
ResponEliminaM'has fet rumiar. Sí, són els més inaccessibles. Moltes gràcies, Montserrat.
EliminaNo imagino com serà el món sense ella. Bell, com ella és.
ResponEliminaGràcies.
Ben d'acord, Montserrat.
EliminaGràcies!
Sense camins interiors possiblement no hi hauria literatura.
ResponEliminaSegur, segur que no.
EliminaQuietud i moviment.
Hi ha d'haver les dues coses.
Gràcies!
Un camí que cal trobar, encara que ens costi.
ResponEliminaCostós, certament.
EliminaMoltes gràcies, Glòria.
Has triat un poema d'Olga molt bonic. Felicitats per a Olga i per a tu.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mari.
EliminaFins aviat.