Veient com passa el riu d'Heràclit, per Camprodon.
¿O érem nosaltres, tal vegada, que hi passàvem, com un riu?
Sabem, fora dubtes, que això va ser el dia 5 de gener de l'any 2012.
En el blog de la Carme Rosanas.
Que ha fet deu anys.
En el blog de la Carme Rosanas.
Que ha fet deu anys.
Ho celebrem.
Continuaré.
JD
Jordi, ara m'has emocionat. No m'esperava aquesta "anècdota" aquest record, aquesta complicitat.
ResponEliminaLa puc completar? Vas parlar del riu d'Heràcilt i quan vas saber que era un dibuix de Camprodon, el vas voler comprar. Em vas dir que aquest dibuix i sobretot Camprodon et portava bons records.
Els meus dibuixos, de moment, no es venen i viag dir que te'l regalava.
La virtualitat fa que les persones ens veiem més aviat poc. I va passar tant temps fins que ens vam veire per a donar-te'l que ja no em recordava quin dibuix t'havia promés. M'ho vas dir i no te'l vaig poder regalar. No em vas deixar. Vam fer barates amistoses: dibuix per llibre.
Em fa molta il·lusió que t'hagis afegit a l'aniversari. M'enduré aquest post, al blog que vaig preparar per la celbració. Aquest i el que sembla que seguirà...
Gràcies, Jordi. Moltíssimes gràcies. Les complicitats que es van enllaçant tenen una riquesa insospitada.
Una abraçada... en aquests anys, del 2012, fins ara, estic segura que hem après una mica a fluir milor. La vida, la millor mestra.
Bon dia, Carme.
EliminaLa casa blava és la d'Albéniz, oi?
Ara publicaré un altre apunt.
Fins aviat.
I gràcies per tot.
Endavant.
Sí, és aquesta la de l'Albéniz. I tant! L'has reconeguda!
EliminaUna bella anècdota. Com l'aquarel·la. Com l'amistat.
ResponEliminaHola, Xavier. N'hi ha moltes, sí. M'he proposat recordar-ne unes quantes. Gràcies.
EliminaQuina enveja, Jordi, tenir una breu història d'amor per recordar!
ResponEliminaEt fixes en tot, Helena.
EliminaBon dia.
Fins aviat.