diumenge, 23 de març del 2014

En la pols de l'aire, presentació a Torelló



Imatge: grup Feeling de Facebook. 








Tanka sense nom 

En l'alta proa, 
records de nit invoques. 
Llunyanes ribes, 
dolça i grisa partença, 
veus de pluja portaven.  

(inèdita, comentada per Helena Bonals)



Tanka per a Gandia 

Bleixa Gandia
entre llençols de pluja
i portals nobles. 
Tornen, sense por, dies
de cavallers i espectres. 

(i per a Ausiàs March)



Tanka per a Corelli

Del verd frissosa, 
de Corelli, la nota 
extrema, altiva,
cap a ponent dreçant-se, 
gran remor que venia.   

(tanka inspirada en un poema de Montserrat Aloy, inèdita i encara no comentada per Helena Bonals)




"La primera tanka em transporta a un llarg viatge per mar, un viatge no especialment desitjat, però finalment alliberador... entre pluges i llàgrimes podem deixar anar el llast i navegar...

De la segona, pren força, en el meu ànim, el cavaller, valent, manté la seva energia i placidesa dins de la pluja. Malgrat que a vegades es barregi amb els espectres, m'agrada el cavaller, tot un referent, un puntal.

I finalment l'última... connecta amb la meva necessitat d'ordre i de comprensió. L'harmonia s'imposa, i pren protagonisme, en front de la gran remor que venia... o qui sap si converteix la gran remor en música deliciosa... màgia pura, que em bec a mans plenes."

Carme ROSANAS 




Per a comandes:

La meva adreça és
jordidorcadorca@hotmail.com

l'adreça de l'editorial és 
germania@germania.es




diumenge, 16 de febrer del 2014

Toscana










No sóc una cascada d'aigua salvatge, 
ni una muntanya nevada exuberant. 
Vull ser més aviat 
com la Toscana italiana,
feta de turons, camps i arbres, 
el paisatge més bell del món.  

Helena BONALS





No sóc el paisatge més bell, 
no podré ser mai la Toscana. 
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges, 
que viu i salta i canta i enamora. 
Transparent un dia i enfangat un altre. 
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera. 

Carme ROSANAS




La bellesa és repartida, 
però sol ser a l'interior, 
encara que això
no es dugui gens. 
Tampoc ven la poesia. 
A mi m'agrada de ser 
arrossegada a la teva llera.  

Helena BONALS




Imatge manllevada d'ací.



diumenge, 9 de febrer del 2014

Listz









Són mans exhaustes,
de Listz, que encara sagnen
d'amors i rauxa. 

Jordi DORCA




Són ulls cansats,
els meus, de tants miratges.
Però encara brillen.

Helena BONALS



Són tecles alegres
de piano, que avui dansen
per tu i per mi.

Consol AREÑAS



És com la música
el lleu sospir etern
que mai s'escolta. 

Joana NAVARRO



Dits damunt tecles
del cor negre i blanc
melangia 

Elfreelang



Les mans exhaustes
renoven l'energia
creació i rauxa.

Carme ROSANAS



Amb els ulls clucs
t'aprenc de cor la pell
i vibro amb tu. 

Sílvia 



Premem les tecles
i canta el vell piano.
Sospirs de lluna. 

Roser ALGUÉ



Les mans sensibles
sobre la pell d'ivori
que m'acaronen.  

Glòria BOSCH




diumenge, 2 de febrer del 2014

Paraules sota l'ala








Obre les ales
ocell que sembres versos. 
Els mots floreixen.  

NOVES FLORS





Reté les ales,
planeja ran de terra. 
Que els mots perdurin. 

Helena BONALS



A vol obert, 
t'intuisc ben proper
del blau llunyà. 

Joana NAVARRO




Ales màgiques
escampen il·lusions, 
bategant somnis. 

PAPALLONA BLAVA




Vola i sembra
ocell en llibertat, 
mots que ens uneixin. 

Carme ROSANAS




Les ales al vent
aletegen amb força 
sota el cel blau.  

Francesc PUIGCARBÓ





Vol d'ocellades
sota un cel blau de somni. 
Un bell poema!

Roser ALGUÉ




Era el teu nom 
que es brodava en el vent. 
Un bec ho deia. 

CANTIRETA
  




Dibuix: Carme Rosanas. 




diumenge, 26 de gener del 2014

Miles Davis









No s'estroncava
el teu cant cap vegada, 
plorós i màgic. 


Jordi DORCA





Lentes, les notes,
com un plugim d'unísons
ens delectaven. 


Joana NAVARRO




Suau sona la trompeta, 
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya, 
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra, 
es frena i surt, enganxant-se
una i altra vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós. 
Miles ho domina tot. 
Mentre escampa amb saviesa les notes, 
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui escriu també. 
Diguéssim que està sonant 
You don't know what love is
del mestre Miles Davis.  


Francesc PUIGCARBÓ




Música en somnis,
les notes em bressolen.
So de trompeta.  


Roser ALGUÉ




Plorós i màgic
em diu la nostra història 
a cada nota.   


Carme ROSANAS




Sense tu, la nit.
La música m'ho diu,  
amb veu llunyana.    


PAPALLONA BLAVA












Imatge manllevada d'ací.

diumenge, 19 de gener del 2014

Claustre de llum




Racó de claustre
La  columna més  forta
el tronc de l'arbre.

_____________________Carme Rosanas



Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.

Helena Bonals_______________________



Dins el teu claustre

el pensament s'enlaira. 
Goig d'abraçar-te. 
_____________________Noves Flors


Pau i silenci
es respiren al claustre.
Les pedres callen.
Roser Algué_______________________



Fotografia: Carme Rosanas 


dissabte, 11 de gener del 2014

Cromlec



I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los. 
Des de les vores,
cap al centre tibaven, 
terra fèrtil al cromlec. 

Jordi DORCA



Aterro al cromlec
entre desig i pedra. 
Encara els versos, 
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire. 

Carme ROSANAS 



Dir en veu alta
és la millor manera
de fer perviure
aquests versos de pedra,
mots que sacsegen l'aire.



Helena BONALS



I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola. 

Joana NAVARRO




Dibuix: Carme Rosanas