Quina imatge més escaient!Moltes gràcies, Jordi!
Aquest és un poema decfa temps, oi? El recordo, es un dels que més m'ha agradat, Helena!Ha estat un plaer retrobar-lo. Gràcies, Jordi.
Preciosa foto, per un bonic poema...Tot i que a mi m'interessa més viure, sense patiments!Petonets al dos.
M'agrada molt aquest poema... Molt bona elecció, Jordihttps://blocdejavier.wordpress.com/2015/02/20/dolca-i-freda/
Quina meravella!
Preciós, però colpidor.
Un poema alt, alt, com els arbres de la foto.
Ei, gràcies a tots!
Quina imatge més escaient!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi!
Aquest és un poema decfa temps, oi? El recordo, es un dels que més m'ha agradat, Helena!
ResponEliminaHa estat un plaer retrobar-lo. Gràcies, Jordi.
Preciosa foto, per un bonic poema...Tot i que a mi m'interessa més viure, sense patiments!
ResponEliminaPetonets al dos.
M'agrada molt aquest poema... Molt bona elecció, Jordi
ResponEliminahttps://blocdejavier.wordpress.com/2015/02/20/dolca-i-freda/
Quina meravella!
ResponEliminaPreciós, però colpidor.
ResponEliminaUn poema alt, alt, com els arbres de la foto.
ResponEliminaEi, gràcies a tots!
ResponElimina