 |
| Carme Rosanas |
Tot recordant-te,
passa el món cada dia.
Com una ofrena,
el teu clamor sentíem,
branca del roig crepuscle.
JD
Crida la branca
esqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.
Carme Rosanas
Tot somniant-te,
el meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.
Helena Bonals
De roig i malva
arribava el crepuscle
tu ja no hi eres.
Només en la memòria
construïm les mirades.
Novesflors
Udol de branca.
L'horitzó que esclata
en roig de foc.
Ja s'acosta la lluna
per apagar la tarda.
Glòria Bosch
Crida la branca
ResponEliminaesqueixant el crepuscle.
Després la fosca
on sembrarem projectes
construirem albades.
Lluminosa la tanka i poètica l'aquarel·la
ResponEliminaTot somniant-te,
ResponEliminael meu món no es mou pas.
Obrint finestres,
no sentirem clamors,
tant de posta com d'alba.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl món no s'atura però si podem anar recordant els amors, és un temps ben aprofitat...
ResponEliminaMecatxis!!! que no has posat la meva tanka a l'altre post i jo que mi vaig esforçar...
Petonets.
De roig i malva
ResponEliminaarribava el crepuscle
tu ja no hi eres.
Només en la memòria
construïm les mirades.
Udol de branca
ResponEliminaL'horitzó que esclata
en roig de foc.
Ja s'acosta la lluna
per apagar la tarda.
Quins versos més bons!
ResponEliminaFelicitats, Jordi !! Bona diada !! Amb flaires de roses i versos d’esperança.
ResponEliminaPer gaudir, pensar, contemplar... Felicitats, artistes!
ResponElimina