 |
| Consol Areñas |
Tranquil·litza't, clau del dia.
No tremolis ara,
obre't al temps de demà
i, sobretot, concentra't,
no et distreguis:
apunta bé les dents serrades
cap al futur.
Entre tu i el pany
ja només hi ha
una llum que fulgura.
JD
Vinga, endavant!
ResponEliminaSom-hi!
EliminaEndavant, endavant! A més, sempre podrà comptar amb unes mans que l'ajudaran a fer el pas decisiu, perquè no tremoli!
ResponEliminaGràcies, Galionar.
EliminaLes teves paraules que sempre hi són.
Guarda bé les claus, no fos que no podessis obrir el pany...
ResponEliminaPetonets.
Sí, però són del monestir de Ripoll...
EliminaSuperabraçada.
Que preciós... Una llum que fulgura...
ResponEliminaNo t'ho perdis, Carme,
Eliminaaquests versets van sortir d'una anècdota,
d'una mena de broma, de fet.
No hi ha com ser poeta de veritat per fer de les bromes, poesia ...
Elimina;)
Les portes s'obren de nit.
ResponEliminaDigues-li a en Sisa.
EliminaLa clau que ha d'obrir aquest pany, ha d'esser especial i bella com ho és la llum que fulgura.
ResponEliminaGràcies, Consol.
EliminaPer la porta, pel monestir, per la llum.
Quin poema més bonic! Que encertat "apunta bé les dent serrades" . La fotografia també és maquíssima.
ResponEliminaGràcies, Maijo!
EliminaFoto de la Consol, del monestir de Ripoll.
Elimina