Quedem al Zurich?

Plou.

Acostumada al sol m'ha sobreprés la pluja

els gossos ben mullats el paraigües ben verd

i l'ànima ben fresca, que anit la vaig estendre

vora el romer de casa per capturar estels.

I avui plou. 

I plou a la terrassa i plou al pensament. 

Em calce les sabates amb fe, ben ajustades

deixe enrere la porta el cor descalç m'empeny

i així, ventijol a la cara, cofoia i desvagada

isc a cercar la pluja al carrer 

                                                     i al café

-em sap reu, no és el Zurich, on s'escriuren històries

d'amors i desamors, de records i memòries-

i rere la finestra i davant de la tassa

plou dins el meu poema i als ulls dels viatgers 

plou.

Novesflors

Racó Poètic a l'Hospitalet

Cronos

Carme Rosanas!

Tan breu la vida!  

Tres versos envoltats

d'un gran silenci.    

Comentari: Helena Bonals.

KAIROS

El temps, no el compto.  

En versos i silencis, 

amb ell viatjo. 

La dèria empresa,   

instants que no s'acaben,  

i que es fan versos.  

           

                              Carme Rosanas

Pregon silenci.   

Tota la vida cap  

en tres breus versos.

           

                              Novesflors

Viatge

El tren ja és a la posta. 

Nosaltres encara som aquí. 

                                                                        

JD

                                                                 

Encara som aquí
amarats de colors
d'una posta sense recances. 
Amb ulls remuntem
petites serralades d'aigua
com somnis que es refan
pels dies per encetar.   

Carme Rosanas

...I a l'alba vindran nous trens
amb vagons prenyats de versos
per cantar-li a aquesta mar
ara la llum, adés tempesta. 
Res no ens farà trontollar
si les vies resten fermes...

Montserrat Galionar

I el sol se'n va suament, lliscant per les vies, nit enllà, 
mentre llueix els seus matisos de groc.

Roser Algué

Viatge incert. 

Camí de sol i lluna, 

recer de records. 

Papallona blava

Cançó d'hivern

Carme Rosanas

Fa fred, molt de fred, fora dels versos. 

Però no hi ha pena en aquest hivern en calma.      

De casa cap al bosc, uns peus descalços

per camins de dia t'acompanyen.   

JD

No hi ha pena, per fi, 

ni en l'hivern ni en la calma.

Calçat de versos, 

els peus et seguiran

en la claror del migdia. 

Carme Rosanas 



Enyoro la calma del teu hivern, 

descalça, prendre rumb al teu bosc, 
cercant l'escalfor dels teus versos. 

Montserrat Pujol-Jordana 



I quan l'oratge ens crida
atiem el foc de la llar. 
De gebre xiuxiueja
la veu de l'hivern.
Estesos al vent, 
onegen els versos
terra endins i 
arran de mar.  

Papallona Blava

Nit sola

Maria Josep Ginovart

Eixiu, sigueu ardits, 

el trasbals del cor us espera, 

les venes us desitgen. 

Un tall sec, pregon.

Dos cossos ja són la llum.  

JD

Comentari: Helena Bonals

Paraules en silenci

Si cliqueu en la imatge, podreu escoltar, sencer, el programa que el poeta i historiador Manel Arcos va dedicar al llibre En la pols de l'aire.

Moltes gràcies a tots.