Racó de claustre
La columna més forta
el tronc de l'arbre.
_____________________Carme Rosanas
Claustre de llum.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.
L'horitzó amb més amplada,
el dels teus ulls.
Helena Bonals_______________________
Dins el teu claustre
el pensament s'enlaira.
Goig d'abraçar-te.
_____________________Noves Flors
Pau i silenci
es respiren al claustre.
Les pedres callen.
Roser Algué_______________________
Fotografia: Carme Rosanas
Em fa molta il·lusió, Jordi! A veure si algú en sap fer una altra versió!
ResponEliminaés difícil, molt difícil, francament; jo no goso: en aquest cas, m'estimo més admirar-ho
EliminaDins el teu claustre
ResponEliminael pensament s'enlaira.
Goig d'abraçar-te
Moltes gràcies, Noves Flors. Fa molt de goig, el teu haiku.
EliminaT'enviem una abraçada.
Gràcies a tu. M'agrada el teu nou blog.
EliminaTe n'has sortit molt bé, novesflors! M'agrada molt, tant la llum com el pensament se sobreposen al claustre.
ResponEliminaGràcies, Helena. Un claustre és un recer i permet moltes possibilitats.
ResponEliminaHe vingut al matí, sense dir res, ara torno i ja en trobo un de més!
ResponEliminaNoves Flors, l'hi has donat un tomb molt positiu... Gràcies.
És que els claustres donen per a molt. Sempre m'han agradat.
EliminaPau i silenci
ResponEliminaes respiren al claustre.
Les pedres callen.
Un claustre preciós, Jordi.
Un haiku preciós, Roser.
EliminaDe seguida que pugui l'hi afegiré
(des d'ací no puc).