I encara els versos
s'hi arrelaven en dir-los.
Des de les vores,
cap al centre tibaven,
terra fèrtil al cromlec.
Jordi DORCA
Aterro al cromlec
entre desig i pedra.
Encara els versos,
mentre que sobrevolo
mots que sacsegen l'aire.
Carme ROSANAS
Dir en veu alta
és la millor manera
de fer perviure
aquests versos de pedra,
mots que sacsegen l'aire.
Helena BONALS
I el vers encara
als dits s'arremolina
en l'escriptura
com qui en el temps s'atura
i amb les mans el bressola.
Dir en veu alta
ResponEliminaés la millor manera
de fer perviure
aquests versos de pedra,
mots que sacsegen l'aire.
Felicitats, Jordi! Els vostres dos poemes són inspirats i inspiren. El títol i la imatge del bloc també m'agraden molt!
Felicitats per aquest nou blog, amb un paisatge molt bonic de capçalera i un bon títol...
ResponEliminaAquests versos ben arrelats, germinaran i després d'una bona florida, en vindran d'altres i així faran perdurar els sentiments...
Petonets.
Aquest perdurar de la pedra i el vers. Gràcies!
EliminaNo m'ha quedat el comentari?
ResponEliminaTornem-hi!
Enhorabona, Jordi pel nou blog de poesia.
Et deixo aquí els millors desitjos perquè hi floreixi sempre la poesia i també que puguem compartir-la...
Gràcies per aquest començament, moltes gràcies!!!
I una abraçada ben forta.
Abraçada.
EliminaDibuix... impressionant!
Impressionant! Gràcies, tres milers de gràcies. A totes tres!
ResponEliminaJa torno.
Us els he comentat aquí.
ResponEliminaAquest "Dir en veu alta"!
EliminaEn el recital de l'Hospital de Tàrrega, els poemes combinats de l'Helena i la Carme van deixar bocabadats els assistents. Tant de bo pugui llegir-ne més i dur la veu alta de la vostra Musa arreu...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMolt bonics tot tres poemes. Enhorabona
ResponEliminaGràcies, Joana, per la teva bonica tanka.
EliminaPer molts anys.
Per molts anys, Jordi
EliminaÉs veritat, Helena, hi coincideixo: el segon vers de la Carme té el sentit que tu també expresses amb la teva tanka: la pervivència, sí! Aquest desig de perdurar, i per mitjà dels mots, del llenguatge.
ResponEliminaGràcies, moltes gràcies, Joana Navarro.
ResponEliminaA partir d'ara tindràs una fidel seguidora, no ho dubtis.
ResponEliminaEnhorabona a tots ... un principi digne de seguir ...
Uns versos que m'arribaran segur.
Abraçada!!!
Bon dia, Mariola. Moltes gràcies. A veure si em poso en forma.
EliminaL'experiència de l'herba dóna motius al cròmlec per dreçar-se i ser perenne. També els dits de la mà en el palmell suau.
ResponEliminaQue són els meus. Feliç viatge entre versos, Jordi.
Un petó.
Dits d'herba, molsosos.
EliminaCom una carícia.
Gràcies, Canti.