diumenge, 26 de gener del 2014

Miles Davis









No s'estroncava
el teu cant cap vegada, 
plorós i màgic. 


Jordi DORCA





Lentes, les notes,
com un plugim d'unísons
ens delectaven. 


Joana NAVARRO




Suau sona la trompeta, 
mentre en segon terme
sento el baix que l'acompanya, 
al fons el piano i l'escombreta
ronsejant del bateria, entra, 
es frena i surt, enganxant-se
una i altra vegada en un bucle
rítmic, lent i harmoniós. 
Miles ho domina tot. 
Mentre escampa amb saviesa les notes, 
l'habitació es serena, i la pau
interior de qui escriu també. 
Diguéssim que està sonant 
You don't know what love is
del mestre Miles Davis.  


Francesc PUIGCARBÓ




Música en somnis,
les notes em bressolen.
So de trompeta.  


Roser ALGUÉ




Plorós i màgic
em diu la nostra història 
a cada nota.   


Carme ROSANAS




Sense tu, la nit.
La música m'ho diu,  
amb veu llunyana.    


PAPALLONA BLAVA












Imatge manllevada d'ací.


18 comentaris:

  1. Em sembla que ho passareu molt bé per aquí jugant amb les paraules, però a mi la poesia no em diu res, ni m'animaria a participar, així que, si no et fa res, jo em quedaré a l'Adverbia, aprenent nou vocabulari.

    ResponElimina
  2. Gràcies, moltes gràcies, Xexu; sempre seràs benvingut a tot arreu.

    ResponElimina
  3. El teu haikú, fa que se senti la música del cant plorós i màgic i que s'arrapa a l'estómac...

    M'hauré de posar una mica de música, a veure si m'arrenca un haikú de continuació.

    ResponElimina
  4. Lentes, les notes,
    com un plugim d'unísons
    ens delectaven.

    Molt bonic, Jordi

    ResponElimina
  5. hola passo a visitar-te , tornaré....

    ResponElimina
  6. Felicitats per aquest nou espai de poemes, Jordi. Un lloc molt grat de visitar i on les paraules són música.

    ResponElimina
  7. El cant/plor que no s'estronca, sí que és màgic. Amb el sentiment habitual dels teus poemes.

    ResponElimina
  8. Aquest cant surt de l'ànima, preciós!

    ResponElimina
  9. Un cant plorós que no s'estronca ha de ser més que preciós!

    ResponElimina
  10. Bé, se t'ha girat més feina. Segur que gaudiràs molt del blog

    ResponElimina
  11. me l'apunto. Curiós, fa anys vaig dedicar un poema a Miles Davis....

    http://anoarra.blogspot.com.es/2011/08/suau-sona.html

    ResponElimina
  12. Entre stone and stone
    ha passat una estona...
    d'una "manera silenciosa".
    Fita

    ResponElimina
  13. No circulo masso pels blogs, la vida gira a una velocitat que em costa controlar. Però avui, trobo un nou lloc, de gran bellesa.
    Que la màgia perduri!!!

    ResponElimina
  14. Música en somnis,
    les notes em bressolen.
    So de trompeta!

    Em sembla que el Miles Davis, és gairebé l' únic representant d'aquest gènere musical ( el jazz), que quan sento la seva músic, se'm posa la pell de gallina!
    I és que escoltar bona música, sigui del estil que sigui, sempre és un petit plaer.
    Bona nit, Jordi.

    ResponElimina
  15. Plorós i màgic
    em diu la nostra història
    a cada nota.

    ResponElimina
  16. Sense tu, la nit.
    La música m’ho diu,
    amb veu llunyana.

    ResponElimina
  17. Estic molt content. Moltes gràcies a tots tots, per les vostres paraules, els vostres versos. Gràcies.

    ResponElimina