diumenge, 16 de febrer del 2014
Toscana
No sóc una cascada d'aigua salvatge,
ni una muntanya nevada exuberant.
Vull ser més aviat
com la Toscana italiana,
feta de turons, camps i arbres,
el paisatge més bell del món.
Helena BONALS
No sóc el paisatge més bell,
no podré ser mai la Toscana.
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges,
que viu i salta i canta i enamora.
Transparent un dia i enfangat un altre.
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera.
Carme ROSANAS
La bellesa és repartida,
però sol ser a l'interior,
encara que això
no es dugui gens.
Tampoc ven la poesia.
A mi m'agrada de ser
arrossegada a la teva llera.
Helena BONALS
Imatge manllevada d'ací.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta imatge que has escollit és molt millor que el meu poema!
ResponEliminaIntentaré un contrapunt, si no us fa res.
ResponEliminaPreciosa la imatge, molt ben trobada per aquest bell desig en forma de poema
No sóc el paisatge més bell,
ResponEliminano podré ser mai la Toscana.
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges,
que viu i salta i canta i enamora.
Transparent un dia i enfangat un altre.
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera.
La bellesa és repartida,
ResponEliminaperò sol ser a l'interior,
encara que això
no es dugui gens.
Tampoc ven la poesia.
A mi m'agrada de ser
arrossegada a la teva llera.
Un lloc fantàstic la Toscana, passejar-se per aquests paratges, deu ser tot un plaer...
ResponEliminaBona vespre, als tres.
poema i imatge són plens de bellesa
ResponEliminaQuanta bellesa!
ResponEliminaAquests poemes no desentonen gens ni mica , amb el bonic paisatge de Toscana . Us felicito !!
ResponEliminaAfortunat l'home que aplega les poetes com muses obedients a la seva veu.
ResponEliminaSí, Olga, el Jordi té molt de carisma!
ResponEliminaGràcies a tots.
ResponElimina