diumenge, 16 de febrer del 2014

Toscana










No sóc una cascada d'aigua salvatge, 
ni una muntanya nevada exuberant. 
Vull ser més aviat 
com la Toscana italiana,
feta de turons, camps i arbres, 
el paisatge més bell del món.  

Helena BONALS





No sóc el paisatge més bell, 
no podré ser mai la Toscana. 
Vull ser com un torrent d'aigües salvatges, 
que viu i salta i canta i enamora. 
Transparent un dia i enfangat un altre. 
Vull ser com un torrent
i arrossegar-te a la meva llera. 

Carme ROSANAS




La bellesa és repartida, 
però sol ser a l'interior, 
encara que això
no es dugui gens. 
Tampoc ven la poesia. 
A mi m'agrada de ser 
arrossegada a la teva llera.  

Helena BONALS




Imatge manllevada d'ací.




11 comentaris:

  1. Aquesta imatge que has escollit és molt millor que el meu poema!

    ResponElimina
  2. Intentaré un contrapunt, si no us fa res.

    Preciosa la imatge, molt ben trobada per aquest bell desig en forma de poema

    ResponElimina
  3. No sóc el paisatge més bell,
    no podré ser mai la Toscana.
    Vull ser com un torrent d'aigües salvatges,
    que viu i salta i canta i enamora.
    Transparent un dia i enfangat un altre.
    Vull ser com un torrent
    i arrossegar-te a la meva llera.

    ResponElimina
  4. La bellesa és repartida,
    però sol ser a l'interior,
    encara que això
    no es dugui gens.
    Tampoc ven la poesia.
    A mi m'agrada de ser
    arrossegada a la teva llera.

    ResponElimina
  5. Un lloc fantàstic la Toscana, passejar-se per aquests paratges, deu ser tot un plaer...
    Bona vespre, als tres.

    ResponElimina
  6. Aquests poemes no desentonen gens ni mica , amb el bonic paisatge de Toscana . Us felicito !!

    ResponElimina
  7. Afortunat l'home que aplega les poetes com muses obedients a la seva veu.

    ResponElimina
  8. Sí, Olga, el Jordi té molt de carisma!

    ResponElimina