dimecres, 8 d’octubre de 2014

Lluert




Aquarel·la: Carme Rosanas



I quin lluert
tan fi, amor!  -veus?, s'esquitlla
talment una ombra. 

Jordi DORCA





14 comentaris:

  1. Jordi, a tu t'ha passat com el lluert que aquest solet t'ha fet reviure( el blog)...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. M'agrada veure aquesta paraula "fi" que he llegit per primer cop en el comentari al meu blog, i que ara ha progressat fins a fer-se versos.

    Molt bonic!

    ResponElimina
  3. M'agrada la interpretació que en vaig fer, però el poema m'agrada molt més.

    ResponElimina
  4. Tan fi el lluert com exquisit el poema.

    ResponElimina