Jordi, a tu t'ha passat com el lluert que aquest solet t'ha fet reviure( el blog)...Petonets.
I encara més. Abraçada, Roser.
Lluert amagat, la pluja ha passat!
és veritat, ha ben passat!
M'agrada veure aquesta paraula "fi" que he llegit per primer cop en el comentari al meu blog, i que ara ha progressat fins a fer-se versos.Molt bonic!
Gràcies!Afinant-ho tot.
M'agrada la interpretació que en vaig fer, però el poema m'agrada molt més.
Superinterpretació!
Tan fi el lluert com exquisit el poema.
Gràcies, Glòria. Moltes gràcies.
:-)Ais....sospir.
Sospiro!
Una delícia de poema.
Gràcies, Novesflors! Moltes gràcies!
Jordi, a tu t'ha passat com el lluert que aquest solet t'ha fet reviure( el blog)...
ResponEliminaPetonets.
I encara més.
EliminaAbraçada, Roser.
Lluert amagat, la pluja ha passat!
ResponEliminaés veritat, ha ben passat!
EliminaM'agrada veure aquesta paraula "fi" que he llegit per primer cop en el comentari al meu blog, i que ara ha progressat fins a fer-se versos.
ResponEliminaMolt bonic!
Gràcies!
EliminaAfinant-ho tot.
M'agrada la interpretació que en vaig fer, però el poema m'agrada molt més.
ResponEliminaSuperinterpretació!
ResponEliminaTan fi el lluert com exquisit el poema.
ResponEliminaGràcies, Glòria.
EliminaMoltes gràcies.
:-)
ResponEliminaAis....sospir.
Sospiro!
EliminaUna delícia de poema.
ResponEliminaGràcies, Novesflors!
EliminaMoltes gràcies!