dijous, 6 de novembre de 2014

Altrament



Carme Rosanas





El rou s'hi posa. 
Atrapat en bellesa, 
surts a besar-la.   

Jordi DORCA



Només besar   
la bellesa infinita
que no se sent.    

Carme ROSANAS 



Desclous la vida   
a cada pas que dónes. 
El rou, sens dubte,   
besava la bellesa
abans que tu existires. 

Noves Flors 










14 comentaris:

  1. ;) Gràcies!

    Només besar
    la bellesa infinita
    que no se sent.

    ResponElimina
  2. Bonic dibuix de la Carme i excel·lents versos. Una abraçada, Jordi.

    ResponElimina
  3. Deliciosa combinació la de l'imatge i les paraules. Suggereix bellesa, placidesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. si no ho recordo malament, aquests versos els vaig fer tot seguit d'haver llegit una entrada (amb un dibuix similar) al blog de la Carme; m'agrada que tot plegat et suggereixi un sentiment de placidesa; moltes gràcies, Glòria.

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. La meua reflexió sobre els teus versos intentaré "poetitzar-la" i escriure-la al meu blog aviat.

    ResponElimina
  6. Un bell haiku per un bell i florit dibuix...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Roser.
      Que tinguis motl bon dia.

      Elimina