Carme Rosanas |
El rou s'hi posa.Atrapat en bellesa,surts a besar-la.
Jordi DORCA
Només besarla bellesa infinitaque no se sent.
Carme ROSANAS
Desclous la vidaa cada pas que dónes.El rou, sens dubte,
besava la bellesaabans que tu existires.
Noves Flors
;) Gràcies!
ResponEliminaNomés besar
la bellesa infinita
que no se sent.
Torna a ser de premi, Carme!
ResponEliminaHelena!
Gràcies, Jordi!!!
EliminaL'Helena ha fet els deures.
EliminaUf, quina activitat! Gràcies!
EliminaBonic dibuix de la Carme i excel·lents versos. Una abraçada, Jordi.
ResponEliminagràcies, Maijo; superabraçada
EliminaDeliciosa combinació la de l'imatge i les paraules. Suggereix bellesa, placidesa...
ResponEliminasi no ho recordo malament, aquests versos els vaig fer tot seguit d'haver llegit una entrada (amb un dibuix similar) al blog de la Carme; m'agrada que tot plegat et suggereixi un sentiment de placidesa; moltes gràcies, Glòria.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa meua reflexió sobre els teus versos intentaré "poetitzar-la" i escriure-la al meu blog aviat.
ResponEliminaVisca!
EliminaUn bell haiku per un bell i florit dibuix...
ResponEliminaBon vespre.
Moltes gràcies, Roser.
EliminaQue tinguis motl bon dia.