dilluns, 16 de març de 2015

Jardins




Olga Xirinacs





Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne. 

Olga XIRINACS



Comentari d'Helena Bonals.


8 comentaris:

  1. I aquest és també com a agraïment. Per a Olga Xirinachs. Com a agraïment per la ressenya que va fer del meu llibre de versos.

    ResponElimina
  2. és un poema preciós, intens, que acaba amb uns versos memorables
    els dos poetes junts feu una parella de luxe
    quin goig: salut!

    ResponElimina
  3. Sí, m'agrada molt la intensitat dels sentiments que transmet.

    És com un regal per a mi, que m'hi trobo en cada vers... Gràcies a tots dos.

    ResponElimina
  4. Un poema preciós acompanyat d'una imatge preciosa també. L'Olga escriu meravelles, sens dubte.

    ResponElimina
  5. Quina manera més poètica de donar la benvinguda a la primavera...Un text preciós, com precioses són les coses que ens anuncia...
    Petonets als dos.

    ResponElimina
  6. Homentage preciós al renèixer de les flors. El seu parfum ens envolta.


    Gràcies.

    ResponElimina