dilluns, 2 de març de 2015

Tumbados en el parque








En la hierba del parque
ha quedado dibujada
nuestra silueta, 
se diría que éramos uno solo
pues en el césped
no se distinguen nuestros cuerpos. 

Vuelve pronto, 
regresemos al parque
antes que el jardinero
riegue nuestra silueta
y desdibuje la sombras
de nuestro amor. 






9 comentaris:

  1. Molt agraït. Costa una mica seguir la estela del romanticisme que impregna els teus versos... I pensant ja en un nou trobada

    ResponElimina
  2. Que bonic! M'agrada molt i em sembla molt romàntic... un poema que qualsevol persona enamorada voldria que li escriguessin...

    Enhorabona Francisco Javier!

    ResponElimina
  3. Preciós poema, aquest que amb les paraules deixa les siluetes a la gespa...Tan de bo es mantinguin molt de temps!
    Petonets, als dos.

    ResponElimina
  4. A mi també em va agradar molt en llegir-lo. És un bon poeta tan social com existencial que diu ell.

    ResponElimina
  5. Bonic, m'ha agradat. Es un poema fresc, romàntic, rialler.

    ResponElimina