Potser que la lluna ens salvi... Ho he vist així:L'amor s'esbalça.Copsant davall dels cingles,cuita la lluna.
No sempre són els llops que udolen...En les cingleressento remors de somnis;udols de lluna!
Cingleres blaves,la lluna porta l'amora trenc de l'alba.
Enfilo els cingles,s'enrojola la lluna.Volem ser plenes.
És un plaer immens veure que algú escriu i et fa costat d'aquesta manera tan bella, tan enriquidora. Gràcies, moltes gràcies!
Quina sort, la lluna, de comptar amb tantes veus que li canten... I quina sort, llegir-vos...Una abraçada!
Potser que la lluna ens salvi... Ho he vist així:
ResponEliminaL'amor s'esbalça.
Copsant davall dels cingles,
cuita la lluna.
No sempre són els llops que udolen...
ResponEliminaEn les cingleres
sento remors de somnis;
udols de lluna!
Cingleres blaves,
ResponEliminala lluna porta l'amor
a trenc de l'alba.
Enfilo els cingles,
ResponEliminas'enrojola la lluna.
Volem ser plenes.
És un plaer immens veure que algú escriu i et fa costat d'aquesta manera tan bella, tan enriquidora.
ResponEliminaGràcies, moltes gràcies!
Quina sort, la lluna, de comptar amb tantes veus que li canten... I quina sort, llegir-vos...
ResponEliminaUna abraçada!