La clau i el pany

Consol Areñas

Tranquil·litza't, clau del dia. 

No tremolis ara, 

obre't al temps de demà

i, sobretot, concentra't, 

no et distreguis:

apunta bé les dents serrades 

cap al futur. 

Entre tu i el pany 

ja només hi ha 

una llum que fulgura.  

JD

Vermell de foc

Carme Rosanas

L'he ben copsada, 

i per fugir m'hi agafo:

l'heura, la vida. 

Jordi Dorca

L'heura florida
s'arrapa a la finestra.
És un bell quadre.  

Roser Algué

Comentari: Helena Bonals

Esguard de l'illa

Maria Josep Ginovart

Als ulls que et miren

sempre és dolça i salada 

l'illa de Buda. 

JD

El cor escolta
Les onades salades
I l'aigua dolça.  

Carme Rosanas

L'illa petita

contempla aigua rosada. 

La barca es gronxa.

Roser Algué

L'illa del migjorn

d'arrossars i jonqueres, 

de dolç i de sal.

Papallona Blava

Jardins

Olga Xirinacs

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes
i que els corbs tracen signes amb ploma negra i tinta japonesa.
Reverdeixen els arbres i esclaten els iris entre l'herba dels marges.
El cirerer ha florit, granat i rosa, amb densa olor de mel silvestre.
A poc a poc, en el silenci relatiu, tornen la vida i el somriure,
a poc a poc, en el repòs interior, prenen forma els sentits,
hi ha un corrent subterrani, una volta infinita de l'aire i de la terra.
Tot ho porto a les mans i a flor de pell. T'ho porto, ara de nou,
i és una ofrena sense nom, un càntic sense veu i un palau sense regne. 

Olga XIRINACS



Comentari d'Helena Bonals.

Tumbados en el parque

En la hierba del parque

ha quedado dibujada

nuestra silueta, 

se diría que éramos uno solo

pues en el césped

no se distinguen nuestros cuerpos. 

Vuelve pronto, 

regresemos al parque

antes que el jardinero

riegue nuestra silueta

y desdibuje la sombras

de nuestro amor. 

Francisco Javier Solé Ribas

Quedem al Zurich?

Plou.

Acostumada al sol m'ha sobreprés la pluja

els gossos ben mullats el paraigües ben verd

i l'ànima ben fresca, que anit la vaig estendre

vora el romer de casa per capturar estels.

I avui plou. 

I plou a la terrassa i plou al pensament. 

Em calce les sabates amb fe, ben ajustades

deixe enrere la porta el cor descalç m'empeny

i així, ventijol a la cara, cofoia i desvagada

isc a cercar la pluja al carrer 

                                                     i al café

-em sap reu, no és el Zurich, on s'escriuren històries

d'amors i desamors, de records i memòries-

i rere la finestra i davant de la tassa

plou dins el meu poema i als ulls dels viatgers 

plou.

Novesflors

Racó Poètic a l'Hospitalet