 |
| Carme Rosanas |
Tranquil, fes tranquil,
com si tu ja no fossis
el clau de ferro
que el món aguanta.
A poc a poc, rovella't,
espolsa't la calç,
desclava't de la paret,
i després salta
-sí, salta!-,
acrobàtic,
en revolta,
cap a una altra paret.
Jordi Dorca
 |
| Carme Rosanas |
Breu el vol,
del clau rebel
que es desenganxa.
Tastada la llibertat,
jeu, orfe i tranquil,
ran de terra.
Carme Rosanas
Ui, no m'agradaria estar entre les dues parets...Pluja de claus en llibertat!
ResponEliminaPetonets al dos.
Moltes revoltes acaben en un no res. Esperem que aquests versos no siguin premonitoris per al país, ai!! (és broma!). Un joc poètic divertit i enginyós, dels dos (rima!).
ResponEliminaEi! Que desenganxar-se ja és molt!!!
EliminaI jo que hi llegeixo un esplèndid tàndem poètic de revolta...
ResponEliminaVeritablement se'n poden fer diferents lectures.
ResponEliminaDiferents sensacions.
Està bé tenir diferents opcions: canviar de paret o ser un clau lliure. No tots poden escollir!
ResponEliminaA vegades, la llibertat no és el que esperem. Amb tot, desclavats sempre tenim més possibilitats de buscar-la.
ResponEliminaMolt bonic...
ResponElimina