dimarts, 14 de juliol del 2015

Maria Font









Jo prou voldria fer-ne dels meus mots
un enfilall de belles filigranes;
jo prou voldria amb els meus records
donar sentit a les paraules. 
Però em surt només allò que he estat i sóc, 
una tosca artigaire, 
una dona nascuda prop del solc, 
una filla del camp, del sol i l'aire.  


Maria Font









Publicat per a

14 comentaris:

  1. Jordi Dorca14 de juliol del 2015, a les 9:07

    Aquest és el poema que Manel Arcos va llegir, de Maria Font, el dia 26 de juny.

    ResponElimina
  2. Unknown14 de juliol del 2015, a les 9:38

    Descansa en pau, Maria. Sempre et farem costat i, estigues on estigues, els teus mots donaran sentit a les nostres paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Dorca16 de juliol del 2015, a les 8:11

      Gràcies, Manel.
      Tu vas ser l'última persona que va llegir en poema seu en públic.

      Elimina
  3. Helena Bonals14 de juliol del 2015, a les 10:41

    Escrivia molt bé.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas14 de juliol del 2015, a les 13:20

    És preciós...

    Jo li contestaria que per a què volem les filigranes si tenim la seva autenticitat? Jo la prefereixo. De molt.

    ResponElimina
  5. M. Roser14 de juliol del 2015, a les 13:30

    M'agraden molt els poemes de la María i em fa il·lusió , perquè la vaig poder conèixer...Una filla del camp!
    Bon vespre, Jordi.

    ResponElimina
  6. xavier pujol14 de juliol del 2015, a les 14:24

    No la coneixia.
    Ha deixat solc.

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog14 de juliol del 2015, a les 15:24

    Bonic poema i bonic homenatge!
    Reposa en pau, Maria, et recordarem en els teus poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi Dorca16 de juliol del 2015, a les 8:14

      és, de fet, el poema que encapçala
      el llibre 'Adéus definitius',
      trist i bell

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)