divendres, 3 de juliol del 2015

El bes de l'alba







L'alba de la vida
besa un somni de roses,
roses del vent,
roses del foc, 
roses de l'aigua, 
roses del fang. 
El vent.
de matinada, 
acarona un roser florit, 
pom de llavis vermells. 







Publicat per a

6 comentaris:

  1. xavier pujol3 de juliol del 2015, a les 12:21

    Roses per a aquest poeta.

    ResponElimina
  2. M. Roser3 de juliol del 2015, a les 13:37

    Un poema que vessa sensibilitat en cada un dels seus versos...A l'alba de la vida el vent fa volar un somni i mentre, acarona les roses...
    Felicitats al Joan Sala.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals4 de juliol del 2015, a les 4:55

    Els quatre elements fets poesia! A la matinada es condensa tot el sentit de la vida.

    ResponElimina
  4. Unknown5 de juliol del 2015, a les 15:48

    Somni de roses, poesia al vent!

    ResponElimina
  5. novesflors7 de juliol del 2015, a les 10:34

    Tots els somnis són possibles quan som joves i encara no hem rebut massa colps, però el roser continua viu encara...

    ResponElimina
  6. Jordi Dorca14 de juliol del 2015, a les 10:31

    Gràcies a tots pels vostres comentaris.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)